15.2.11

Pizza amb mozzarella


Em van demanar que fes pizzes amb aquell formatge que s'estira, com el de les pizzeries. No acostumo a comprar mai mozzarella, per fer pizza sempre utilitzo una barreja de formatges que puguin corre per la nevera en aquell moment, sense miraments, i sempre surten la mar de bones, però aquell dia volien el que s'estira com un xiclet.
Des de que vaig provar la massa d'oli feta amb el mètode d'amassat de Richard Bertinet em costa fer les bases de pizza d'altra manera. La veritat és que abans de posar-m'hi m'ho penso dues vegades, perquè per acabar amb una massa elàstica, gens enganxosa i plena d'aire m'hi estic una hora amassant, tota una sessió de gimnàstica, però el resultat val la pena. Doncs sucumbint als seus desitjos em vaig posar a la cuina i el resultat varen ser aquestes pizzes, amb els mateixos ingredients de sempre, com aquesta que ja us vaig penjar ja fa un temps.
I com que avui som dia 15 avui és dia de La recepta del 15, proposta que organitzen els blogs Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta i a la qual hi participo per primera vegada.


22 comentaris:

  1. Renoi, quina pizza, estic segura qeu a més d´un de la meva casa li cauria la baba en veure-la , jo no en sóc massa de pizzaes, pero en la meva primera visita al teu bloc he trobat força coses que són del meu grat, sobretot les croquetes de bacallà que m´agraden amb bojeria.
    Un plaer haber passat per aquí i una abraçada.

    ResponElimina
  2. Oh Gemma, moltíssimes gràcies!! Aquesta massa ha de ser boníssima!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  3. Je je je... formatge que s'estira com un xiclet, quina gràcia :)
    Un clàssic entre els clàssics, no hi ha res millor que una bona pizza casolana!

    ResponElimina
  4. A mi també m´encanta el formatge de les pizzes quan s´estira...no m´extranya que et faci mandra pastar tanta estona però sens dubte val la pena, l´aspecte és espectacular...petonets

    ResponElimina
  5. quins nens més macos que tens!!! Ahir vam veure la peli Top secret i hi ha una escena que estan a una pizzeria i la mozzarella és quilométrica!!! Ara que m'he animat a fer massa hauré de tastar la teva! petonets

    ResponElimina
  6. Gemma qué rica se ve la pizza parece de restaurante italiano total ejej .besitos guapa...

    ResponElimina
  7. Una bella e gustosa pizza ♥

    ResponElimina
  8. Aiiiiii Gemma! a mi m'encanta el formatge que s'estira!! queda genial!! sempre en tinc per casa...en Marc li encanta...si no fos pk el tinc a dieta cada dos pre tres em demanria pizza! és com un nen ;)
    Jo he intentat innovar una miqueta, però les que fas amb el que troves per la nevera són les millors!!
    Moooolts petonets bonica! i visca els teus nenss i el formatge xiclet!!! ajajja

    ResponElimina
  9. Quina pinta, i que bona que es la pizza...ara mateix me n'has fet venir mooooltes ganes.
    molts petons

    ResponElimina
  10. Hola!
    A mi m'agraden amb mozzarella però també faig com tu, i tiro de qualsevol formatge que hi haig a la nevera, que sempre hi ha!!
    Qué be poder veure tantes pizzes en un dia! Ja m'he apuntat la massa d'oli que no la coneixia.. moltes gràcies!!

    ResponElimina
  11. Què bo això del formatge xiclet!!potser no tant, però fa temps quan pensava en pizza m'imaginava estirant el tros amb el formatge xicles fent resistència!!

    La teva pizza fa molt bona pinta i segur que amb la massa tan ben treballada queda deliciosa!!

    Molts petonets!! :)

    ResponElimina
  12. LA massa d´oli la apunto per fer-la. Per cert el pastís de xocolata amb anís ha d´estar de "mmuuerte"!!
    Ptns

    ResponElimina
  13. Que pizza mas deliciosa ...me encantan y te felicito por hacerla tan exquisita . te sigo ..besos MARIMI

    ResponElimina
  14. A casa som molt formatgeros i ens encanta aquest formatge tipus xiclet!!!!!!!!!!
    Una hora amassant? Ha d'estar bona per força. A mi em falta paciència...

    ResponElimina
  15. Llegiré amb calma aquest mètode d'amassat, no el conec, però no hi ha dubte que dóna bon resultat, només cal veure la teva pizza, amb el formatge com un xiclet, je, je.

    ResponElimina
  16. Aquesta massa fa cara de ser molt flonja. T'ha quedat de llibre

    ResponElimina
  17. Quin aspecte més saborós, quasi puc olorar-la a través de l'ordinador, t'ha quedat guapa de debò!

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots/es!
    La primera vegada que vaig fer pa amb aquest mètode, la massa blanca, vaig acabar amb un mal d'esqueda tremendo, que vaig dir mai més, però ara ja no faig tanta força, no cal, i la massa acaba tota plena de bombolles d'aire, és fantàstica! i molt bona! L'única pega, que jo tardo una hora de rellotge abans no aconsegueixo la textura final, i si a més a més hi afegir el temps de llevat. La pròxima vegada provaré de congelar-ne una part, a veure el resultat. No ser si hi ha algú que ho hagi provat de fer, la Mercè de Cuina per llaminers, i tarda tant com jo. Si mireu algun video d'en Richard B. veureu que aquest home té una trassa tremenda.
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  19. Em miraré el mètode de fetr la pasta, t'ha quedat molt bé! Tenim pizzes triar i remenar!!què bé!

    ResponElimina
  20. Gemma, gràcies per avisar-me del canvi de url, no me n'havia adonat!
    Jo no tinc paciència per amassar, des de que tinc la thermomix que no em fa mandra fer massa de pizza. Aquestes t'han quedat fantàstiques, a casa volarien en un no res.

    ResponElimina
  21. En mi cas adoramos la pizza , eso si, siempre con muzzarella ese que se estira como chicle!
    Una delicia
    Cariños

    ResponElimina
  22. Que rica la pizza Gemma! a mi me encanta con o sin mozzarella, eso si, que sea finita porque muy alta no me hacen mucha gracia :(

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!