29.9.12

Macarrons amb tonyina

Quasi cada setmana faig macarrons i aquests es fan en un plis-plas. Doncs, com no podia participar aquest mes a la proposta de Memòries d’una cuinera? És una proposta ben senzilla, que pot salvar la situació d’un dia d’oblit de la carn, o no, perquè senzillament els voleu fer diferents, trencar l’avorriment dels típics macarrons amb carn picada, sortits de les cuines de les nostres mares i àvies. Desitjo que us agradin, i espero que aquest sigui un nou retorn als reptes de la Moni i la Judith.


INGREDIENTS
300 grs de macarrons
1 ceba
5 o 6 tomaques o tomacons en conserva
1 llauna de tonyina de les més grosses
Oli
Sal
100 de formatge ratllat
Mantega

ELABORACIÓ
Es bull la pasta, s’escorre, es remulla i s’unta d’oli. A part, es fa un sofregit de ceba fosquet. Seguidament, s’hi posa la tomaca més o menys fina, segons el gust. Es fregeix bé, i quan tot el conjunt és tou i lluent, s’hi incorpora la tonyina una mica aixafada. S’hi barregen els macarrons i es remena tot. Es passa a una plàtera de forn, s’espolsa amb formatge i trossets de mantega i es gratina.

Font: La cuina de cada dia. PASTES, FER I MENJAR. Mariona Quadrada.

27.9.12

Pancakes

Feia quinze dies que era a la ciutat i aquell matí tenia una entrevista a The Culinary Institute of America. Plovia amb insistència i, ja només sortir de l’apartament, el vestit vintage de l’àvia que portava posat començava a quedar xop, així que a l’alçada de Bleecker Street, mentre es dirigia a l’estació de metro Christopher St-Sheridan Sq,  va decidir entrar a Café Angelique a fer un mos i una mica de temps a veure si parava de ploure. Va mirar la carta i es va decidir per uns mini pancakes amb confitura de nabius. Café Angelique, situat a Bleecker Street cantonada Grove Street, de seguida va ser un dels seus llocs preferits per esmorzar. Quan seia en aquelles taules sempre s’imaginava a ella d’aquí uns anys vivint en aquella ciutat i regentant un local com aquell, cuinant i servint cafès, bagels i pancakes als passejants. Aquell matí el local no estava especialment ple. A la taula del costat una parella compartien Coca-Cola i sandvitx, dues taules més enllà, al seu lloc de sempre, el senyor de la jaqueta de quadres llegia el New York Times i esgotava el seu cafè per llavors sortir al carrer i cridar un taxi, al fons del local una parella ocupava una taula més, que en aquell moment la cambrera els hi oferia si volien més cafè, i ella, xopa com un ànec, i encara preguntant-se què carai hi feia allí, en aquella ciutat.

{sense títol}
Gemma Vilabrú

Mai havíem provat els pancakes, m’imaginava que seria una d’aquelles receptes que faria una vegada i prou, però hem repetit, han tornat a demanar pancakes per berenar!

Aquesta entrada la vaig programar el dia 31 d’agost, tinc varies receptes pendents de l’estiu i no vull deixar-les per la posteritat, ni tampoc que aquest bloc entri en una mena letàrgia hivernal, ja forma part del meu dia a dia i en part és on he abocat tota la creativitat que en altres llocs no he pogut trobar. Tot i que crec que continuaré connectada als blocs, el meu entorn de treball és la xarxa, a hores d’ara no ser quina serà la meva sort, el món universitari m’espanta, por escènic a allò desconegut, un munt de preguntes per respondre, fins on podré arribar, fins on em deixaran arribar. Sigui com sigui, espero que després d’aquesta recepta en vingui una altra, i una altra, i una altra, i ens podem retrobar sempre aquí (i al meu altre bloc de fotografia, Rere la càmera).

Moltes gràcies per ser-hi!


INGREDIENTS (per a 14 pancakes)
200 grs de farina
1 ½ culleradetes (de les de moka) de sal
3 culleradetes (de les de moka) de llevat
1 cullerada sopera de sucre
1 cullerada sopera d’oli
2 ous
1 got (dels d’aigua) de llet freda

ELABORACIÓ
Es posa la farina en un plat, passant-la abans per un sedàs o colador de tela metàl·lica perquè s’airegi, amb la sal, el sucre i el llevat.
En un bol es baten lleugerament els ous. S’hi afegeix l’oli i la llet. Al líquid s’hi afegeix la mescla de farina, sucre, sal i llevat. Es bat de pressa i poc temps, sense preocupar-se si hi queden grumolls, es dissoldran sol al fer els pancakes. És millor passar el líquid espès en una gerra per fer els pancakes.
S’aboca el volum d’una cullerada sopera de líquid, o una mica més, sobre una planxa o paella antiadherent calenta. Quan comencen a sortir bombolles se’ls hi dóna la volta amb una espàtula perquè es coguin de l’altra costat. Han de quedar daurades.
S’ha de procurar servir-les de seguida. Si s’ha d’esperar una mica es deixen en un lloc calent unes sobre les altres.
Serviu-les acompanyades de nata o maple syrup, xocolata o melmelada. També es poden menjar senzillament untades amb mantega.

Font: 1080 recetas de cocina. Simone Ortega.



Edició: Mon, tenies raó, feia nou dies que no publicava, jeje!, o sigui que aquesta te la dedico a tu ;-)

18.9.12

Pastís de prunes

La Claudine va obrir la finestra  de bat a bat, necessitava que li toqués l’aire a la cara, l’aire fred d’aquella ciutat que li ho havia donat tot i ara li ho volia arrabassar. Encara era fosc, milions de llums fent pampallugues cada nit li deien que aquella ciutat no dormia mai, clàxons, sirenes li retrunyien dins el cap a punt d’esclatar, i d’aquí unes hores un nou dia sortiria per l’horitzó i aquell avió la portaria de retorn a casa.
El fred l’havia despertat, s’havia quedat adormida al sofà i l’aire gèlid encara entrava per la finestra recordant-li que no podia defallir, que havia de lluitar per allò que l’havia portat fins allí, fins aquella ciutat de les mil oportunitats. Feia tard, perdria l’avió, encara que hauria donat el que fos perquè la sort li hagués donat aquella nova ocasió, però no va ser així. Es va dutxar, es va vestir i abans de sortir cap a l’aeroport es va menjar l’últim tros del pastís de prunes de Magnolia Bakery que quedava a la cuina.

{sense títol}
Gemma Vilabrú

Així comença el relat que fa un temps estic escrivint, no sé si bo o dolent, senzillament em diverteix i m’omple. Mai havia fet res semblant, i a hores d’ara encara no sé si en seré capaç, capaç de continuar i acabar una història que tingui interès i coherència, que enganxi al lector, de fet, al final del dia, quan tanco l’ordinador, no sé massa bé què hi passarà l’endemà. Sempre m’he preguntat com s’ho fan els novel·listes per escriure una història, si quan comencen ja en tenen una idea preconcebuda, si sabem com continuarà, com acabarà. Diuen que arriba un moment que els mateixos personatges cobren vida pròpia, que ells mateixos escriuen la seva pròpia història, però sigui com sigui per mi no deixa de ser tota una experiència que m’enriqueix, i sempre tens algú que t’anima a tirar endavant.

La idea inicial era incloure dins el relat plats que aniria cuinant i publicant aquí, juntament amb el capítol corresponent on s’anomenen. Cuinar les receptes ho estic fent, publicar-les aquí també ho faré, de mica en mica, però la idea de publicar la història per capítols juntament amb la recepta la deixo per més endavant, quan la història estigui més avançada, ja que no sé si disposaré de temps suficient per anar continuant el relat d’una manera més o menys regular, i poder publicar també amb certa regularitat. Així que, per no posar-me més pressió a sobre de la que ens dóna la vida, ho deixo per més endavant, amb la il·lusió que el dia que ho faci agradi i en podeu gaudir del principi fins al final, sense deixar-vos a mitges;-)


INGREDIENTS

Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
15 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Pel farcit d’una tarta:
7 o 8 prunes morades
Sucre per espolsar per sobre les prunes
Un polsim de canyella

ELABORACIÓ:
Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunda d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació farcirem la base amb les prunes. Depèn de l’alçada de la tarta en farem un pis o dos. Si n’hem de fer dos pisos perquè la tarta quedi plena, i depenen de la grandària de les prunes, les del pis de sota les tallarem en quatre trossos i les del segon pis en vuit. Cal que les prunes no siguin massa madures, al punt, perquè sinó quan les partim per la meitat per treure`n el pinyol se’ns aixafarien. A sobre de cada capa hi espolsarem una mica de sucre i un pols de canyella, si agrada.

Enfornar a 180º durant 30 minuts. Deixar refredar.

13.9.12

Pastís de maduixes amb nata

El dia 9 de setembre en Guillem va fer 10 anys! No recordo que jo de petita visqués d’una manera tan especial com ell viu tots els seus aniversaris, és que li encanta fer anys! Quan va haver passat el dia, mitja hora després de mitjanit, va i ens diu, -ja no és el meu aniversari! (amb una penaaaa!). Per ell és molt important que tothom hi pensi i el felicitin, en gaudeix molt, cada moment, cada detall. I com sempre també va reclamar el seu pastís d’aniversari, senzill però boníssim!

Amb aquest pastís vaig fer una prova, vaig congelar el pa de pessic. Els dies més calorosos em fa molta mandra ficar-me hores a la cuina, i uns dies abans de la data assenyalada vaig anticipar el pa de pessic, i com que vaig llegir en un bloc que es podia congelar sense problema ho vaig provar. I us he de dir que el resultat va ser exitós, perfecte, com recent fet!


INGREDIENTS
Un pa de pessic
150 ml d’almíbar (opcional)
1000 ml de nata amb 100 grs de sucre
Maduixes

PA DE PESSIC

Ingredients:
4 ous
125
grs de farina
1
25 grs de sucre
1 culleradeta de llevat
Ratlladura de llimona

Elaboració:
Separar els rovells de les clares i batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Tot seguit afegir la farina tamisada, el llevat i la ratlladura de llimona a la mescla anterior i abocar-ho dins un motlle forrat amb paper vegetal, untat amb mantega i farinat. Coure uns 25 minuts a 180º.

ALMÍBAR

Ingredients:
100 ml d’aigua
100
grs de sucre
Gotes de suc de llimona
Licor

Elaboració:
Posar l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona en un cassó i coure durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

MUNTATGE DEL PASTÍS

Tallar el pa de pessic per la meitat. Muntar la nata juntament amb els 100 grs de sucre. Mullar amb almívar el primer pis i escampar-hi la nata muntada per sobre amb una mànega pastissera. Cobrir amb el segon pis, mullar-lo amb almívar i escampar-hi la resta de la nata per sobre. Acabar de cobrir amb les maduixes senceres o tallades a trossos. I voilà! un pastís ben senzill, vistós i deliciós!


7.9.12

Gató d'ametlles

Ja som a finals d'estiu, allò que sembla que serà etern al final també s’acaba.  Per mi aquestes dates són l’antítesi de la primavera, on després de la llarga letargia de l’hivern hi ha un esclat d'alegria en les nostres vides, més hores de sol, més temps per nosaltres, per compartir. Quan s’acaba l’estiu comencen de nou les obligacions, escola, activitats extraescolars, temps de moltes més despeses. Per alguns pares i mares aquestes dates són el retorn a la gran esperada normalitat, però a mi sempre m’envaeix la melangia, perquè és ven cert allò que es diu ‘a l’estiu tota cuca viu’. I per mi finals d'aquest estiu també serà l’inici d’un nou repte, perquè m’he matriculat a la Universitat Oberta de Catalunya, així que desitgeu-me sort!


Gató a Ses Illes, Torta o Tortada a terres Valencianes, Tortada a Banyoles, i si molt m’apures Tarta de Santiago a Galícia, són alguns dels noms que reben aquestes postres a base de farina d’ametlla. Molt senzilles de fer i amb un resultat extraordinària  a taula, agraden a tothom!


INGREDIENTS
6 ous (rovells i clares separats)
200 grs de sucre
200 grs de farina d’ametlla
ratlladura d’una llimona

ELABORACIÓ
Batre els rovells amb el sucre fins que dobli el seu volum i afegir-hi la farina d’ametlla i la ratlladura de la llimona.
A part batre les clares a punt de neu i afegir-les a la mescla anterior amb molt de compte, mesclant de baix cap a dalt.
Folrar el fons d’un motlle amb paper vegetal, untar-lo amb una mica de mantega i abocar-hi la massa. Enfornar-ho a 180º uns 25 minuts, o fins que punxant amb una agulla aquesta surti neta.