29.11.12

Arròs blanc {Gran recapte d’aliments 2012}

Un any més tenim a sobre la campanya del Banc dels aliments de Catalunya, el Gran Recapte d’Aliments.  Enguany tindrà lloc els dies 30 de novembre i 1 de desembre, i novament els blocs ens unim per donar-hi suport i fer més ressò de la campanya i animar a tothom que aquests dos dies s’apropin als mercats i supermercats de tot Catalunya a fer el seu donatiu d’aliments bàsics (pasta, llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix) per a les persones més necessitades de casa nostra, que malauradament cada cop en són més.


La meva aportació d’enguany a Blogs contra la fam és un senzill arròs blanc, amb un toc diferent.

Cal tenir present la importància que té aquest cereal en l’alimentació de la població mundial, i per això us faig un recordatori d’un text que fa temps vaig publicar en aquest bloc:  
Diversos documents testimonien que fa més de 4000 anys que els xinesos ja es dedicaven al conreu de l’arròs. A poc a poc fou conegut a altres zones més càlides del planeta, començant per les regions monsòniques d’Àsia com la vall del Ganges, Indoxina i Japó, i esdevenint el segon cereal més important després del blat. Sembla que foren els àrabs qui introduïren l’arròs a la regió mediterrània. Nacions tan habitades com la Xina i la Índia basen fonamentalment la seva alimentació en aquest cereal, i es pot dir que quasi la meitat de la població mundial depèn d’aquest cereal.

Tots contra la fam!


INGREDIENTS
½ quilo d’arròs
Aigua abundant
50 grs de mantega
Sal

ELABORACIÓ
Posar l’aigua al foc sense sal i quan bulli s’hi afegeix l’arròs i es remena amb una cullera de fusta. Es deixa coure a foc viu de 12 a 15 minuts. Transcorregut aquest temps es cola i s’hi tira un bon raig d’aigua freda per sobre, fent-lo saltar perquè quedi solt. Es reserva fins el moment de servir. Quan el vulguem portar a taula, en un cassó apart  es posa la mantega a fondre, s’hi afegeix l’arròs i es sala, donant-li voltes amb una cullera de fusta. I ja estarà llest per portar a taula.

Font: 1080 recetas de cocina

22.11.12

New England clam chowder + {Thanksgiving day}

- Sonríe.
- No.
- Sonríe.
- No tengo motivos para sonreír.
- Esta bien, dentro de 7 segundos voy a pedirte que te cases conmigo.

Notting Hill 

Les pel·lícules nord-americanes han fet molt de mal en el meu imaginari del que seria una vida perfectament ensucrada, a l’estil Love Actually, Notting Hill, Sense and Sensibility, the Holiday..., algunes d’elles ambientades durant el Nadal, Nadals de vides perfectes, d’històries d’amor perfectes, de feines perfectes, fins hi tot les discussions són ensucrades, i si hi ha alguna cosa imperfecta al final acaba sent perfecta, com no pot ser d’altra manera. Quasi tothom n’ha vist alguna i suposo que sabeu a què em refereixo... una vida de pel·lícula amb un Hugh Grant al costat, no? A qui no li agradaria! Aquest tipus de pel·lícules m’agraden en bogeria, no me’n canso de veure-les una vegada i una altra, de fet moltes d’elles ens han deixat gravades en la nostra memòria escenes realment de pel·lícula, quasi bé irreals per a persones de peu com nosaltres.

I parlant dels Estats Units i de Nadals ensucrats, fins fa poc, fins que la Mon me’n va parlar, jo situava el Thanksgiving day durant les festes de Nadal, de fet es pot equiparar en importància al nostre Nadal, però aquest dia a Estats Units té lloc cada quart dijous del mes de novembre, i és un dia molt i molt especial!


Aquest dia es commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels amerindins nord-americans, oficialitzada el 1863 per Abraham Lincoln durant la Guerra Civil. Es diu que els seus orígens és una barreja de tradicions europees i aborígens, en què a Europa es celebrava abans i després de les collites per agrair una bona collita i la fi del dur treball dut a terme per tota la comunitat, i els nadius nord-americans també celebraven la fi de la collita en aquella época.


Doncs bé, tot això ‘ve a cuentu’ de que la Mon m’ha reptat a participar al concurs que ha organitzat el bloc la cocina de Tesa, on cal fer una recepta típica nord-americana. Ella sap que no soc massa de cuines de fora les nostres fronteres, ja sigui per qüestió de gustos, per por a que no agradi a casa i acabi passant-me quatre dies menjant el mateix, o perquè senzillament soc persona molt conservadora, no m’agrada arriscar massa, encara que diuen que qui no arrisca no pisca, no? I com que qui em busca em troba, aquí estic, participant al concurs de la cocina de Tesa amb aquest New England clam chowder. Gràcies Mon!


El clam chowder és un tipus de sopa espessa, quasi sempre de peix i marisc, lligada amb llet i nata i espesseïda amb farina, tipus beixamel. Com a productes bàsics porta ceba, patata i bacó, encara que hi han moltes variants en tota la geografia nord-americana, com la New England clam chowder, Manhattan clam chowder, Rhode island clam chowder, Outer Banks clam chowder.

L’origen d’aquesta recepta es remunta al segle XVIII, quan pescadors francesos feinejaven a les costes de Terranova i ocasionalment atracaven als ports de Boston, Providence i Nantucket. Aquests preparaven bullabesses, sopa de peix calent, d’aquí el seu nom chowder, que derivà de la paraula francesa chaud (calent), i que aviat hi incorporaren a la recepta cloïsses, i en menys mesura musclos, molt abundants a la zona, i creant així la versió local de la recepta.


INGREDIENTS
Un quilo de cloïsses
150 grs de bacó tallat a daus petits
Dues tasses i mitja de patata tallada a daus petits
Una tassa de ceba tallada petita
¼ de culleradeta de farigola seca
1/8 de culleradeta de pebre blanc
Dues tasses de llet
Una tassa de crema de llet
Dues cullerades de farina

ELABORACIÓ
Començarem per obrir les cloïsses, posant una mica d’aigua en una olla i les cloïsses dins. Tapar i coure al vapor fins que s’hagin obert completament. Tot seguit separar la carn de la closca i reservar el suc de la cocció. És necessari obtenir-ne una tassa, i sinó n’obtenim prou afegir-hi aigua.
En una altra olla posar un rajolí d’oli i coure els daus de bacó, fins que s’hagin enrossit. Reservar en un plat sobre un paper de cuina absorbent.
En la mateixa olla mesclarem el suc de coure les cloïsses, la patata, la ceba, la farigola seca i el pebre blanc. Porta a ebullició, reduir el foc i coure durant 10 minuts o fins que les patates siguin cuites. Tot seguit aixafarem lleugerament les patates amb el dors de la forquilla contra la paret de l’olla.
En un bol a part mesclar la llet, la crema de llet i la farina, sense que hi quedin grumolls. Afegir a l’olla i quan comenci a bullir reduir el foc i coure fins que s’espesseeixi una mica, sense deixar de remenar, ja que actua com una beixamel, se’ns pot enganxar al fons de l’olla amb molta facilitat. Tot seguit afegir les cloïsses i coure 1 o 2 minuts més.
Servir en tasses, bols o plats amb una mica de bacó espolsat per sobre. En surten 7 racions petites o 4 racions com a plat principal.


15.11.12

Magdalenes de canyella

- No creus que hi hagi persones úniques?
- Tots en som, d'únics, el que passa és que mai ho som en el sentit que ens imaginem.

El jardí oblidat
Kate Morton


  
Hi ha dies que escrius amb una facilitat frenètica, les paraules surten soles, quasi bé s’avancen a la ment, però en d’altres ocasions els mots són fugissers, juguen a fet i amagar, saps el què però no trobes el com, i fins hi tot el quan, perquè vols que el missatge sigui especial. Passen els dies i el full resta en blanc. He aprés amb el temps que a l’escriure sobre els propis sentiments és millor fer-ho sense masses revolts, buidar per tornar-se a emplenar, sobretot quan hi ha quelcom que et fa mal, però que no és el cas el que ara em té davant la pantalla.

Aviat farà un any que vaig localitzar el seu bloc a la xarxa, i tot just coneixe’ns, amb les maletes fetes apunt de marxar, em va proposar rebre el seu quadern de bitàcores, diari d’una blogger a la ciutat del vent. Des de llavors l’intercanvi de missatges ha sigut quasi diari, fins que el mes de setembre la vàrem conèixer en persona. Llavors ja ens semblà com si la persona que teníem davant l’haguéssim conegut molt abans, com en aquelles situacions on lo viscut sembla un remake de quelcom succeït anteriorment.

Amb ella, en tot aquest temps, hem aprés una mica més de les vides i les costums dels que viuen lluny, davant la meva visió local de les coses he descobert nous colors, nous sabors, una forma diferent de veure i viure la vida. Quan s’està amb ella t’omples, sempre suma, i no hi ha millor baròmetre que els nens per constatar tot el que dic, els nens l’adoren.

Fa pocs dies vam repetir trobada, vam tenir la sort de ser els seus convidats, i els que coneixeu la seva cuina ja us podeu imaginar que no hi ha cosa millor! Gràcies Mon, gràcies per la teva calidesa.



En la nostra visita a casa seva li vàrem portar aquestes magdalenes de canyella. Vam obrir el blog i clicant a la pestanya de magdalenes vam dir, -quines són les millors? Les de canyella, no hi ha dubte! Repetim recepta.


INGREDIENTS
3 ous mitjans
175 grs de sucre
60 ml de llet
190 ml d’oli l’oliva verge extra suau
210 grs de farina de reposteria
7 grs de llevadura de pastisseria
Una culleradeta de canyella molta
Ratlladura de llimona
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es couen al forn, molt calent, durant uns 15 minuts.

Font: Las recetas de mamá


Aquest escrit el tenia programat pel dilluns passat, però quan la Mon em va piular que avui era el seu aniversari em va faltar temps per retardar la seva publicació. 

Moltes felicitats, guapa, que tinguis un dia molt i molt feliç!


I per acabar d'arrodonir el plat, aprofito l'avinentesa per participar amb aquestes magdalenes al repte d'aquest mes de Memòries d'una cuinera! Aquest mes m'ho han posat bén senzill ;-)

12.11.12

Tarta de queso con leche condensada La Lechera

Directo al paladar i La Lechera premien les millors receptes de postres amb llet condensada. No sóc massa de concursos, sempre penso que les meses receptes són massa normals perquè surtin premiades en un concurs, però aquesta vegada el repte m’agradava: llet condensada!!! De petita me’n vaig fer un fart de menjar entrepans amb llet condensada, era dels que més m’agradava, en canvi jo als meus fills els n’hi he preparat en vegades comptades i no ser dir-vos perquè. Modes de l’època?

Per si us animeu a concursar-hi hi ha dues rondes de participació, una el mes de novembre i una altra el mes de desembre, i cadascuna de les rondes amb dos premis molt suculents, 1000€ a la millor recepta segons el jurat de Nestlé i 1000€ a la recepta que aconsegueixi major número de vots del jurat popular, o sigui, tots nosaltres.

Jo ja he enviat la meva recepta i si us agrada podeu votar-me aquí! Moltes gràcies a tots!


INGREDIENTES
Masa brisée:
150 g. de harina
75 g. de mantequilla
1 cucharada de agua
1 yema de huevo
Un poco de sal

Relleno:
1 yoghourt de limón
2 tarrinas de mascarpone
1 bote de leche condensada La Lechera (740 g.)
3 huevos
3 limones
50 g. de mantequilla

ELABORACIÓN
Poned la harina formando un volcán sobre el mármol y todos los ingredientes en medio. Idla trabajando  entrecruzando los dedos, procurando que no se junte, al contrario, idla rompiendo y desmenuzando, hasta al punto que la harina quede húmeda y se vaya juntando por si sola con facilidad, sin forzarla. Un vez unida y casi sin trabajarla, se aprieta 3 o 4 veces formando una bola. Dejadla reposar 5 o 10 minutos. A continuación se pone un poco de harina sobre el mármol y se extiende la masa con el rodillo, para luego forrar un molde de tarta de 22 cm de diámetro untado solo por la base. Con un tenedor pinchad la base de la masa. Reservad.

Para preparar el relleno de la tarta exprimir los limones y reservad el zumo. En un bol mezclad los huevos y el yoghourt de limón, añadid el mascarpone, el bote de leche condensada La Lechera, el zumo de limón y batid hasta que se convierta en una crema espesa y esponjosa. A continuación, rellenad con la mezcla el molde de tarta forrado con la masa brisée y hornear a 180º durante 45 minutos.

10.11.12

Massa de crestes

Avui us volia presentar aquesta recepta, una massa de crestes que fa unes setmanes vaig fer per dinar i que  ahir vam repetit per sopar. Però la qüestió era que no tenia massa res per explicar-vos, la vida segueix igual, amb la nostra estimada absoluta normalitat. Però de visita a La cuina violeta m’hi he trobar la causa de la Paula, una nena que ha aconseguit engrescar a tota la planta d’oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu per gravar un vídeo per recaptar fons per a la investigació i, sobretot, ensenyar l'altra cara amable de la malaltia. Doncs m'han vingut ganes de compartir-ho amb tots vosaltres.
Ah! i que els dies 30 de novembre i 1 de desembre torna el Gran recapte d’Aliments del Banc d’Aliments de Catalunya. Fem-ho corre!

Moltes gràcies Nani!


INGREDIENTS
300 grs de farina + 4 cullerades soperes per empolsar la taula
25 grs de mantega
3 cullerades soperes d’oli fi
1 ou
1 got no del tot ple d’aigua
Sal

PREPARACIÓ
En un cassó hi posarem l’aigua, la sal, la mantega i l’oli a escalfar. Quan comenci a bullir s’aparta del foc i s’hi afegeix la farina i després l’ou.
S’amassa en el cassó i llavors s’empolsa el marbre amb farina; allí s’amassa una estona (si fes falta s’hi podria afegir una mica de farina a la massa).
Un cop feta es tapa la massa amb un drap i es deixa reposar almenys ½ hora.
Transcorregut aquest temps s’empolsa el marbre amb la farina i s’estira la massa amb un corró fins a deixar-la ben fina. Tot seguit  es talla a rodones amb un tallapastes i es posa farcit damunt de cadascuna. Es dobleguen en forma de mitja lluna i s’apreten bé les vores amb una forquilla perquè no surti el farcit al fregir les crestes.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega.



5.11.12

Bescuit quatre quarts

Malgrat que era gairebé mitjanit, Londres no estava a les fosques. La Cassandra sospitava que les ciutats com Londres no ho estan mai; ja no. El món modern havia acabat amb la nit. Temps enrere devia haver estat diferent, una ciutat a mercè de la naturalesa, una ciutat on la caiguda de la nit deixava els carrers foscos com el petroli i convertia l'aire en boira: la Londres de Jack l'Esbudellador.

El jardí oblidat
Kate Morton


No ser si heu vist mai un programa d’entreteniment que fan a Tele5 que es diu La Voz. Als meus fills els hi encanta i jo sempre m’hi quedo encantada. D’acoooooord! Ho confesso, jo amb qui em quedo encantada és amb en Menlendi (les meves dues veuetes sempre em diuen el mateix, no diguis mentides perquè sinó et cauran totes les dents!). Un dia mentre veiem la repetició, perquè aquest programa acaba a l’hora de les bruixes i no són hores d’anar a dormir, en Guillem (10) va fer el comentari que en Melendi sempre es feia molt el xulu, i jo li vaig dir –si, però és un xulu guai! I així va continuar la conversa entre exemples de xulus guais i xulus no guais! Llavors, que a mi també m’agrada fer-me una mica la xula davant d’ells, perquè això de veurem tot el dia amb davantal i amb cabells de bruixa els hi distorsiona una mica la realitat, va i els hi dic: -jo tinc agregat en Melendi al facebook! Jeje, els ulls se’ls hi van sortir de l’òrbita! –Bé, el seu facebook és com el meu, que hi pots dir ‘m’agrada’, no ha d’acceptar la meva amistat... i  tampoc cal!

Hi ha gent que titlla aquests programes de frívols, però moments com aquest ens ajuda a sortir una mica de la realitat, i, ara per ara, com que la realitat que ens volen fer creure algunes cadenes de televisió no és tal, prefereixo aquests tipus de frivolitats.


El bescuit d’avui és d’aquells que el primer dia dius -no està malament, el segon -és bo, eh?, i el tercer -és genial!!!!, encara que al tercer dia no hi sol arribar. Per això és millor que quan el feu l’amagueu ben amagat, almenys un dia, perquè els sabors s’assenten i és molt més bo si ha reposat.


INGREDIENTS
3 ous grans
El seu mateix pes de mantega o margarina
El seu mateix pes de farina
El seu mateix pes de sucre
Ratlladura d’una llimona o un pessic de vainilla en pols
Una mica de mantega o oli per untar el motlle
Una mica de farina per empolsar el motlle
Sal
Una cullerada de les de cafè de llevat en pols

ELABORACIÓ
Es treballa la mantega fins aconseguir consistència pomada. Es munten les clares a punt de neu i se’ls hi afegeixen els rovells d’un en un, després el sucre, la mantega o la margarina, la ratlladura de llimona o la vainilla i la farina barrejada amb el llevat. Es va incorporant tot molt a poc a poc i remenant molt suaument.
S’unta un motlle rectangular amb oli o mantega i s’empolsa amb farina. S’aboca la massa en el motlle i es cou al forn a temperatura regular durant uns 50 minuts (en el meu cas 30 minuts).
Es treu del forn, després de comprovar amb una agulla si està cuit, i es deixa refredar sobre una reixa fins que sigui ben fred, moment en què ja el podrem desemmotllar i gaudir d’un bescuit que sempre és molt millor mejar-lo d’un dia per l’altre, ja que el sabor de la mantega s’assenta i és molt més bo. El tercer dia encara ho és més, però segurament no tindrà la sort d’arribar-hi. Bon profit!

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega