29.2.12

La vuelta al mundo {cercles}

Ella desitjava quedar-se amb la cabanya, independentment que sabia que el més assenyat era vendre-la. L'atmosfera del  lloc se li havia anat instal·lant sota  la pell. Hi havia la connexió amb la Nell, però també alguna cosa més. Una sensació que tot estava  en harmonia quan estava a la cabanya i al seu jardí. En harmonia amb el món, i amb ella mateixa. Se sentia sòlida i completa per primera vegada en deu anys. Completa com un cercle, un pensament sense racons foscos.

El jardí oblidat
Kate Morton



Aquest mes al grup de flickr La vuelta al mundo ens proposaven pujar fotos de cercles, esferes i semicercles, i aquí un deixo les meves aportacions. Desitjo que us agradin!

24.2.12

Sopa de peix a la provençala

-Monumental –va exclamar tot provant la sopa-. Porta la dosi exacta de salsa Worcestershire.
En William i la Robyn la van mirar, parpellejant, amb les culleres a mitjan camí de la boca.
-Què? –La Nell va mirar-los-. Què passa? Què he dit?
La Robyn va obrir la boca i la va tornar a tancar, com un peix.
-La salsa Worcestershire.
-És el nostre ingredient secret –va dir en William-. Ha estat en la família durant generacions.
La Nell va arronsar les espatlles en un gest de disculpa.
-La mare solia fer sopa de peix, com també la seva mare. Sempre li posaven salsa Worcestershire. Suposo que també era el seu ingredient secret.
En William va inspirar lentament per les seves amples narius i la Robyn es va mossegar el llavi.
-Sigui com sigui està deliciosa –va declarar la Nell fent-ne una altra cullerada-. El truc és encertar la quantitat exacta.

El jardí oblidat
Kate Morton

Com que el proper dimecres tenim entrada del grup de flickr La vuelta al mundo, aquest cap de setmana us deixo recepta enlloc de fotografia. Espero que en gaudiu :)


Des de que vaig obrir aquest blog fins avui mai havia tingut a la carpeta de pendents tantes receptes per publicar. Normalment totes les receptes  quan les penjava al blog encara feien oloreta de recent sortides del foc, però cada cop trigo més temps i aquestes es van acumulant esperant el seu torn. Entremig s’hi barreja les meves ganes de fotografiar, llegir, escriure, però mai perdent de vista el blog i compartint amb tots vosaltres un trosset d’allò que em fa feliç.


Aquesta sopa de peix ja no recordo quan la vaig fer, dos mesos, tres mesos, però si en recordo el gust, boníssim! Us la recomano!


INGREDIENTS
500 grs. de cap de rap
250 grs.  de lluernes o escórpores
150 grs. de cebes
100 grs. de porros
400 grs de patates
2 grans d’all
1 ramet (llorer, farigola i julivert)
250 grs. de tomàquet
1dl. de vi blanc

ELABORACIÓ
Sofregiu la ceba trinxada i el porro tallat fi, en un cassó amb oli i margarina, tireu-hi el vi i deixeu-ho reduir; afegiu-hi els tomàquets a trossets (o bé una cullerada de tomàquet concentrat), i coeu-ho una mica. Tireu-hi l’all, les patates tallades fines i el ramet lligat; poseu-hi sal i pebre. Afegiu-hi el cap de rap i els de les lluernes, barregeu-ho bé i tireu-hi 2 litres d’aigua calenta. Deixeu-ho coure a poc a poc 20 minuts, afegiu-hi la cua o cues de les lluernes i deixeu-ho 10 minuts més. Després es treu el peix i es passa tot el restant pel passapurés. Afegiu-hi el peix esmicolat, sense pell ni espines, i el julivert trinxat. Serviu-ho amb daus de pa torrat.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

Feliç cap de setmana!

21.2.12

Pa de poma amb panses i coco

No va poder contenir-se i va acomodar-se al bell mig del llit. Era el lloc perfecte per llegir: fresc, tranquil i secret. La Cassandra sempre s'amagava per llegir, encara que no sabia ben bé per què. Era com si no pogués desempallegar-se de la sensació de culpa per ser una mandrosa, perquè lliurar-se en cos i ànima a un plaer com aquell segur que devia ser un pecat.

El jardí oblidat
Kate Morton


Ja m’ho vareu dir, quan li trobi el seu punt a la panificadora llavors ja és un no parar. Durant aquestes festes de Nadal també vaig fer aquest pa amb poma, panses i coco, una recepta de la Maria José del blog Dit i Fet. Boníssim!


INGREDIENTS
100 ml de llet
160 ml d'aigua
1 culleradeta de suc de llimona
450 grs de farina
60 grs de poma rallada
1 sobre de llevat de fleca
1 culleradeta de sal
15 grams de mantega
1 cullerada sopera de sucre bru
30 grs de coco ratllat
40 grs de panses

PREPARACIÓ
Ratllar 60 grams de poma i posar-la dins la cubeta de la panificadora juntament amb els líquids una mica tebis, la llet, l’aigua, el suc de llimona i la mantega. A continuació hi afegim la farina barrejada amb la resta d’ingredients menys les panses, que les afegirem en el moment que la panificadora avisa que cal afegir-hi els fruits secs. Tancar la panificador i programar. Jo en tots els pans que porten sucre acostumo a seleccionar el programa de pa dolç, però això ja dependrà de la vostra panificadora, gustos i proves que n’hagiu pogut fer. I llestos, ja només cal deixar passar el temps i que la màquina faci la feina.

17.2.12

I tu què vols ser de gran?


Fa un parell d’anys en Marc em va dir que de gran volia ser científic, però fins ara ni ell ni el seu germà han sigut nens que hagin especulat massa sobre aquest tema. Referent a això no fa masses dies se’m va ocorre fer aquesta mateixa pregunta a en Guillem i em va contestar: –no ho sé? No m’ho esperava, em pensava que em diria o futbolista, o pilot de F1, o... però –no ho sé? A vegades penso que els nens d’avui en dia estan desencantats, sense  somnis, sense il·lusions, i no m’estranya gens, amb el futur que els hi hem dibuixat! Quan era petita jo de gran volia ser perruquera i encara a hores d’ara somio en què vull ser de gran. I tu, què vols ser de gran?

Feliç cap de setmana!

15.2.12

Croquetes de pernil salat

Feia massa calor per quedar-se a fora.  El que li venia de gust era llegir i escapar-se al bosc Encantat, enfilar-se a l'arbre Remot o al turó del Contrabandista amb els del club dels Cinc.

El jardí oblidat
Kate Morton


Si no heu provat mai el mètode Ruscalleda de fer croquetes us animo a fer-ho, és molt senzill i surten boníssimes. També les podeu provar de fer de formatge, pernil dolç o salmó.
Quan vaig veure la proposta d’aquest mes de La recepta del 15 ja en tenia assegurada la participació, doncs tenia pendent publicar aquesta recepta de les festes de Nadal.


INGREDIENTS
150 gr. d’una part no gaire magra, també tallats a la juliana curta.

1 ceba
500 ml. de llet
3 rovells d’ous
100 grs de farina de blat
50 gr. de farina de moro (Maizena)
Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
3 clares, pa ratllat
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
En un bol a part mesclar el pernil, la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.
Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

10.2.12

Tu i jo


Tenia un joc de tasses tu i jo i he perdut el jo. Però com es pot perdre el jo? Quan es perd sempre es perd el tu, el jo roman al teu costat, incondicional, com el millor dels amics, el tu de cop i volta ja no hi és, fins hi tot molt abans de trobar a faltar la seva presència física. No recordo haver-lo trencat. Per falta d’espai van romandre molt de temps dins una caixa juntament amb altres objectes, doncs quan arriben els fills aquests de mica en mica es van fent el seu racó dins la llar, i vas fent endreça de coses que creus que en aquell moment no et calen. Però cal tenir-les present, no oblidar mai que hi són, perquè sinó s’acaben perdent.

Feliç cap de setmana!

6.2.12

Sandvitx gelat

Amb el temps, però, vaig començar a ser conscient de la situació. Bé, sol passar, no? M'he adonat que hi ha coses que donem per fetes que són importants. Coses com la família, el parentiu, el passat... Són aquelles coses que ens fan ser qui som, i el pare se les va arrabassar a la Nell. No era la seva intenció, però ho va fer.

El jardí oblidat
Kate Morton


Continuem amb les receptes de Nadal, concretament amb les postres de cap d’any, tot i que amb les temperatures baixes d'aquests dies no ser si és una recepta massa idònia!

Els vaig dir que acceptava qualsevol proposta mentre no fos un pastís, tot menys unes postres amb una elaboració molt llarga, feia tres dies que havíem celebrat l’aniversari d’en Marc i estava una mica saturada de tanta cuina. I llavors va i em diuen: - Gelat!!! - Gelat??? I quin gelat voleu? – De vainilla!!! I voilà!, de cop vaig recordar la recepta del sandvitx gelat del blog La receta de la felicidad, el tenia pendent feia temps i aquesta era una ocasió perfecte, encara que per no voler res massa laboriós...! No és difícil però si que té una elaboració una mica llarga.

Abans d’anar per la recepta si que us he de dir que la recepta del gelat de vainilla que se’ns proposa porta molta nata i apaga una mica el gust de vainilla, o sigui que si voleu un gelat de vainilla amb gust de vainilla podeu substituir-lo per aquest, us quedarà igual de bo. Fa pocs dies la vaig tornar a repetir, van tenir molt d’èxit i me’n demanaven un bis, i els vaig fer amb aquesta segona recepta del gelat de vainilla. Boníssimes les dues opcions!


INGREDIENTS PEL GELAT DE VAINILLA
250 ml de llet
250 ml de nata
150 grs de sucre
30 grs de maizena
1 vaina de vainilla
3 rovells d’ou
250 ml de nata per acabar de muntar el gelat


INGREDIENTS PER LA GALETA
100 grs de sucre
65 grs de farina
35 grs de cacau pur en pols
1 ou gran
115 grs de mantega fosa
un pessic de sal
un pessic de vainilla en pols

ELABORACIÓ
Comencem pel gelat de vainilla fent una crema. En un cassó posem 125 ml de llet, la nata, el sucre i la vaina de vainilla i a foc mig deixem que arrenqui el bull. Mentrestant, en un bol a part, desfem la maizena en els 125 ml de llet restants i hi afegim els rovells d’ou batuts. En el moment que la primera mescla comenci a bullir en retirem la vaina de vainilla i hi afegim la segona mescla. Ho tornem al foc i a mig foc ho anem remenant contínuament fins que s’espesseeixi, sense deixar-ho bullir. Ho retirem del foc i ho deixem refredar, remenant de tant en tant, i un cop tèbia la crema la tapem amb un paper film perquè no se’ns hi faci crosta i ho deixem a la nevera fins que sigui ben freda. Com més freda millor. Per finalitzar muntarem els 250 ml de nata restants ben freda i els afegirem a la crema pastissera en molt de compte, de dalt a baix. En aquest punt començarem el procés de gelar la crema col·locant-la dins la geladora o, en absència d’aquesta, en un recipient metàl·lic dins el congelador, ni de plàstic ni de vidre, perquè sinó trigaria molt més a gelar-se. Passats 45 o 60 minuts, si fa no fa, depèn de la temperatura que agafi el congelador, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Repetiu aquest procés dues o tres vegades més cada 30 o 40 minuts i llest, ja tenim el gelat de vainilla apunt per quan calgui muntar el sandvitx.

Per fer la galeta del sandvitx farem una planxa de pa de pessic de la següent manera. Primer de tot cal batre el sucre amb la mantega fosa. Tot seguit hi afegirem l’ou i ho tornarem a mesclar bé abans d’afegir-hi la farina, el cacao pur en pols, el pessic de sal i la vainilla en pols i que quedi tot molt ben unit. A continuació prepararem la safata del forn amb paper sulfuritzat engreixat amb una mica de mantega i hi extendrem la massa.. Ho courem al forn uns 8 o 10 minuts, no més, i ho traurem per deixar-ho refredar completament abans no muntem els sandvitx amb el gelat de vainilla.

Per muntar els sandvitx cal treure el gelat de vainilla del congelador una estona abans perquè quedi una mica tou i el puguem estendre sobre la planxa de pa de pessic. En aquest punt seria molt millor tenir apunt la planxa de pa de pessic en el moment que fem la última batuda del gelat de vainilla, abans de deixar-lo gelar ja definitivament al congelador, ja que aquest ja està quasi gelat, amb la seva textura cremosa, però suficientment tou com per extendre’l sobre sobre la galeta, ja que és aquí on jo vaig tenir més problemes, ja que al ser a l’hivern el gelat era un bloc de gel bastant dur i va costar una mica de que estigués a la textura desitjada per extendre’l bé. A l’estiu aquest problema ja no existirà! Doncs bé, seguim. Agafem la planxa de pa de pessic i la partim per la meitat de dalt a baix, obtinguen dos rectangles exactament iguals. A continuació estenem el gelat de vainilla sobre un dels rectangles de galeta i ho tapem amb l’altre meitat, com si féssim un entrepà. Mireu que les parts visibles de la galeta siguin les més boniques i si cal polir una mica els costats no ho feu ara, feu-ho després de gelar-ho, us serà molt més fàcil i quedarà molt més bé. A continuació ho emboliquem amb paper film i ho posem al congelador un mínim de quatre hores, o millor d’un dia per l’altre. Un cop transcorregut aquest temps ja ho podem treure del congelador per tallar-ho amb un ganivet en rectangles petits i, si cal, polir una mica els cantons. I els sandvitxos ja estaran llestos per menjar-los immediatament o embolicar-los per tornar-los al congelador per a quan es vulgui.