26.8.11

Comencen les meves vacances d'estiu


D’aquí unes hores començo les meves vacances d’estiu, i durant unes tres setmanes estaré una mica lluny d’aquest blog. Desitjo gaudir al màxim d’aquests dies de descans, dedicar-me més als meus, sense horaris i sense presses, i a mi mateixa, que molta falta em fa.

Sempre m’ha semblat que les vacances d’estiu són un moment idoni per recomençar, per posar ordre, per mi més que el típic cap d’any, suposo perquè hi ha un autènic canvi de ritme del dia a dia i hi ha molt més espai per pensar, reflexionar del que han donat de si tots els mesos que hem deixat enrera.

Doncs ja apunt d’estirar de l’endoll d’aquest ordinador, desitjo tornar amb les piles ben carregades, amb un munt de receptes per publicar, perquè cuinar no ho deixaré de fer, encara que un petit kit-kat us asseguro que m’aniria la mar de bé, però aquest any anirà així, també gaudint de la nova etapa educativa que comença en Marc, ja a l’institut, i esperant notícies sobre la meva situació laboral, que es passeja sobre un fil fent autèntics equilibris.

Amb molt d’efecte, us agraeixo de tot cor tots els que passeu per aquí dia rera dia i ens retrobarem de nou a finals de setembre. Us deixo aquest video de regalet que m'ha enviat un bon excompany de feina. Gràcies Xavier!

Són... genials!

video

22.8.11

Una recepta, un llibre i un blog

Una altra cosa que em fa realment feliç és llegir. Passo èpoques de l’any que quasi no en tinc ni temps, sobretot durant la temporada futbolística, però a l’estiu, que afortunadament sembla que el món s’atura una mica, en tinc una mica més de temps.


Amb tot això us volia parlar del blog Dit i Fet, un  blog darrera del qual hi ha la Maria José, que en cada entrada, entre recepta i recepta, ens deixa tastar un petit fragment del llibre que llegeix. Fa un temps gràcies al que en vaig llegir al blog em vaig animar a llegir El club de los viernes i ara, aquest estiu, he llegit Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine. El club de los viernes em va agradar molt però Si tu em dius vine... ufs!, una passada, em va enganxar des de la primera pagina i me’l vaig cruspir en un parell de dies. D’aquells llibres que voldries retenir eternament a la memòria cadascuna de les frases que llegeixes.


I la recepta són les galetes de festucs que us vaig dir que també volia fer el dia que vaig fer les cookies de xocolata, però que al final ho vaig deixar per una altra ocasió. Doncs aquí les teniu.
M’hagués agradat adjuntar-hi una recepta de la Maria José, de Dit i Fet, però al final aquest cap de setmana no he tingut masses ganes de cuinar i ho deixo pendent per quan comenci vacances, d’aquí ben poquet! Ja en tinc una bona llista a la carpeta de pendents.

INGREDIENTS
125 grs de farina
75 grs de mantega pomada
50 grs de sucre
1 rovell d’ou
un pessic de sal
2 cullerades abundants de lemon curd
ratlladura de pell de llima
una culleradeta de llevat Royal
50 grs de festucs picats

ELABORACIÓ
Barrejar la farina, la sal, el llevat i el sucre. Afegir la mantega i barrejar bé. Afegir el rovell, el lemond curd i la ratlladura de llima. Formar una bola, embolicar-la en paper film i deixar-la reposar a la nevera mitja hora.
Estirar la massa, tallar les galetes i coure-les al forn a 180º uns 10-12 minuts.

Font de la recepta: La cuina de casa.

Crema de llimona (lemon curd)

No havia tastat mai el lemon curd. Fa un temps vaig fer orange curd pel farcit d’aquest  pastís d’anisersari de la meva mare, i ens va agradar molt, però us asseguro que el de llimona el supera de llarg, una mica més i no arriba a la recepta de les galetes de festucs, llima i lemon curd que publico a continuació.


INGREDIENTS
150ml de suc de llimona
ratlladures de llimona
2 ous
150 grs de sucre
100 grs de mantega

ELABORACIÓ
En un cassó al foc desfer al bany maria la mantega, el sucre, el suc i la ratlladura de llimona. Quan el sucre s’hagi fos, afegir-hi els ous batuts i remenar contínuament durant 15 minuts, fins que s’espesseixi com unes natilles. Deixar refredar i reservar.

19.8.11

Londres i la tarta de pera

Anàvem de camí a Chicago via Londres i només vam fer-hi una aturada de tres dies, però van ser suficients perquè aquesta ciutat m’enamorés. O era jo, que ja estava enamorada? D’això ja en fa 17 anys i nosaltres hem canviat, però segurament la ciutat també.
Diuen que no has de tornar mai allà on vas ser feliç, però a vegades cal tornar per ser doblement feliç, encara que no saps mai quan n’estàs suficientment preparat, el dubte sempre hi és.

Pensava que jo era la persona amb més por d’aquest món i veig que tu en tens tres vegades més que jo. Això em tranquil·litza –em va dir molt seriós.

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. Albert Espinosa


Us parlo de Londres perquè em ve el seu record sempre que visito el blog Pity en la cocina, d’on he tret la recepta d’aquesta deliciosa tarta de pera. Aquesta n’és la primera recepta que en faig però us asseguro que quan el visites et venen ganes de fer-les totes. De dolces com el pastís de Gingerbread o els pastissets de fruita de la passió, els pancakes amb fruites o el pastís de crema i fruita fresca, el cake de xocolata o les tartaletes de crema de taronja sanguina. I de salades com el flam de tomàquets cherry o l’amanida de marisc, la vedella Bourguignon o el pastís de pollastre. La veritat és que totes són receptes amb molts ingredients però són un autèntic regal pel gust i la vista.

Quan la tarta va sortir del forn vaig pensar, -uf! no serà d’aquelles postres que te les acabaràs menjant tu tota sola?, i ja d’entrada en vaig congelar un parell de talls, no volia acabar tota la semana amb el pastís sobre le marbre. Però la meva sorpresa va ser que al cap d’un parell de dies ja no en quedava ni una engruna. A excepció de les peres, que me les vaig menjar jo tota sola, vaig tenir un parell d’assistents que en va fer neteja en un tres i no res.


INGREDIENTS
7 peres
2 tasses i mitja d’aigua
una tira de pell de llimona
385 grs de sucre
1 vaina de vainilla
125 grs de mantega
3 ous
160 grs de buttermilk* o sour cream
200 grs de farina
2 culleradetes de llevat químic
40 grs d’ametlles trossejades
40 grs de xocolata 70% de cacao a trossets
60 grs d’ametlles moltes

ELABORACIÓ
Pelar les peres. En una olla posar l’aigua, la pell de llimona i una tassa de sucre i escalfar fins que el sucre es disolgui. Tot seguit afegir-hi les peres i bullir-les a foc baix i amb l’olla tapada fins que siguin cuites, uns 30 minuts. Un cop cuites retireu-les i continuar coent el suc, sense tapar, fins que es redueixi a la meitat, consistència xarop. Deixar refredar i reservar.
En un bol batre la mantega amb la resta del sucre amb la batedora elèctrica fins a obtenir una massa homogènia. Tot seguit incorporar-hi els ous, un a un, batent bé abans afegir-hi el següent, el buttermilk, 2 cullerades de xarop de coure les peres, la farina tamissada i barrejada amb el llevat, les ametlles moltes i a trossos i la xocolata. Un cop tinguem una massa ben homogènia aboqueu-la en un motlle prèviament untant i tot seguit hi aneu col·locant les peres en vertical a tot el voltant, apretant-les lleugerament fins al fons. Coure al forn prèviament escalfat durant una hora i mitja o fins que la punxem amb un escuradents i surti net. Esperar deu minuts abans de desemotllar-la, pintar amb el xarop de pera per sobre i servir tèbia.


* La veritat és que no en tenia ni idea de què era el buttermilk i es veu que és el suero que resulta de tallar la nata per acabar obtenint-ne la mantega. És una recepta que tinc pendent, ho deixo per una altra ocasió, o sigui que aquí he seguit les indicacions de la Pity i he fet el fals buttermilk. Es barreja una cullerada i mitja de suc de llimona amb una tassa i mitja de llet, es deixa reposar durant 15 minuts i i quan veieu que la llet s’ha tallat, llavors es cola amb un drap fi i ja tenim el fals buttermilk.




17.8.11

Estergit (stencil)



L’estiu és temps d’obrir la casa, de fer neteja, i aquests dies he estat remenant caixes, les caixes maques els hi dic jo, i he trobat aquests tresors. Els vaig pintar quan va nèixer en Marc per les estanteries del seu armari, igual que la sanefa de la paret de la seva habitació, alguns mobles, roba de llit,... Ahir vaig comprar un retall de roba i algunes pintures, de mica en mica retornen aquelles aficions que durant un temps han estat descansant dins les caixes, esperant noves etapes, noves vides.
És bonic compartir i ells s'ho pasen la mar de bé.


15.8.11

Melmelada de préssec

Quan els nois i noies de La recepta del quinze van publicar la proposta d’aquest mes d’agost acabava de comprar uns préssecs de vinya d’oferta amb una pinta espectacular, l’únic que tenien era que eren de talla petita, així que de seguida vaig pensar que acabarien dins un pot en forma de melmelada.
Feia molts i molts anys que no feia melmelades i conserves, -de cabell d’àngel, de tomàquet, de poma, de maduixes-, és una sort tenir uns pares amb un hort, i el blog m’ha fet retrobar amb moltes d’aquestes receptes. Així que us deixo amb la meva proposta, senzilla però molt bona.



INGREDIENTS
1 kg de préssecs (pelats i sense pinyol)
750 grs de sucre (jo 500 grs)
1 copeta de conyac (facultatiu)
aigua

ELABORACIÓ
Talleu els préssecs a trossos i poseu-los a bullir amb una mica d’aigua (just la quantitat necessària per a cobrir-los) durant uns deu minuts. Escorreu-los i passeu-los pel passapurés. Barregeu el puré resultant amb el sucre i poseu a coure durant quinze minuts aquesta mescla. A mitja cocció hi podeu afegir, si voleu, la copeta de conyac. Tingueu present d’anar-ho remenant de tant en tant i de treure’n l’escuma. Un cop cuita la melmelada, deixeu-la refredar i ompliu-ne els bocals.

11.8.11

Tarta o pizza?

Acabo de descobrir un blog, Baballa, és genial, amb un munt d’idees per fer amb la canalla, perquè moltes vegades amb ells sembla que molt mai és suficient. En definitiva, com diu el blog, ‘com ser mare treballadora i no morir en l’intent’. Feu-hi una ullada, val la pena!


I a aquesta recepta no sabia pas quin nom posar-li, són unes pizzes amb forma de tarta, la qüéstió és que ens van agradar molt. Vaig veure la ideia fa uns dies en un blog, no ser quin, suposo que qualsevol dia d'aquests les torno a trobar, ja que era un dels que segueixo habitualment, segur.


INGREDIENTS PASTA TRENCADA SALADA
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal

INGREDIENTS FARCIT
salsa de tomàquet
tonyina
formatge ratllat, el que més agradi
un ou per a cada tarta individual

ELABORACIÓ
Les quantitats per fer la pasta trencada són la recepta base per un motlle de 22 cm. Jo el que vaig fer és fer-la amb aquestes quantitats i vaig forrar-ne dos motlle individuals i la resta la vaig congelar, per a una altra ocasió.

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota. En aquest cas enfornarem prèviament la pasta durant 8 minuts abans de farcir-la.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Pel farcit vaig omplir les tartes amb una capa de salsa de tomàquet, una de tonyina i una de formatge ratllat, i a sobre de tot un ou, com l’enxaneta del castell. Ho tornem a enfornar fins que l’ou sigui cuit i a gaudir-ne.



Edició.
He trobat el blog on vaig treure la idea per fer aquestes minitartes. Es diu Chez Dashita, i aquí trobareu la recepta de les seves tartaletes d'ous de perdiu. També han de ser boníssimes!

8.8.11

Gelat de festucs


Això del blog sembla una tonteria però no sabeu com ha revitalitzat la nostra cuina, i tots els que hi fem vida. L’altra dia mateix, quan vaig comprar els festucs per fer les galetes, que encara no he fet, en Guillem em va dir: -perquè no fem gelat de festucs? I dit i fet, ja ens veus a tots dos pelant festucs per fer-ne. I pensar que fa un any mai havia fet gelats! N’hem fet de vainilla, de Jaumets, de galetes Oreo, de torró de Xixona, de café i ara aquest de festucs. Aquest és un gelat pels amants dels festucs perquè queda un gust molt potent, si es desitja se n’hi poden posar menys, però a en Marc li ha encantat, es menjava les boles de dues en dues.
És molt senzill, es fa la base de crema anglesa igual que tots els altres gelats i a mig gelar, quan hi afegim la nata, hi afegirem els 75 grs de festucs pelats i ben picats. Us torno a recordar la recepta de la crema anglesa i com fer-ne gelat.


INGREDIENTS
4 rovells d’ou
150 grs de sucre
½ litre de llet
Una barreta de vainilla
75 grs de festucs

ELABORACIÓ
Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara, uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metlàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al congelador uns 45 o 60 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Jo aquesta operació de treballar la crema amb la forquilla o un batedor a mig gelar l’he repetit dues vegades més, i tot i així es notaven els cristalls. En aquest punt, si es vol, s’hi pot barrejar nata, sobretot en els de crema, ja que d’aquesta manera queden més suaus i esponjosos, i en aquest cas els festurs ben picats. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador, fins al moment de servir-lo. Normalment triga unes dues hores a estar a punt.

5.8.11

Una llimonada a cullerades: crema de llimona

Tenia pendent penjar aquesta recepta que vaig fer el cap de setmana passat, però fins ahir no vaig tenir temps d’editar les fotografies. El primer que he fet aquest matí quan he obert l’ordinador ha sigut entrar al blog i la meva sorpresa ha sigut quan he vist la proposta del mes d’agost de Memòries d’una cuinera: llimonada. I què us sembla prendre una llimonada a cullerades? perquè no deixa de ser això, unes postres molt lleugeres i refrescants pels mesos calorosos d’estiu. Què us sembla la proposta? No deixa de ser una casualitat, oi?



INGREDIENTS
4 llimones
4 ous
300 grs de sucre
50 grs de Maizena
1 litre d’aigua mineral

ELABORACIÓ
Amb un ratllador, raspar la pell de les quatre llimones i reservar.
Escórrer el suc de les llimones i reservar.
Posar el litre d’aigua al foc fins a arrencar el bull.
En un pot gran, barregar molt bé el sucre, els ous i la Maizena.
Afegir-hi les ratlladures, el suc de les llimones i el litre d’aigua calenta. Posar-ho al foc i remenar fins que bulli.
Colar i abocar-ho en platets o copes i guardar-ho a la nevera fins al moment de servir-ho.
Font de la recepta: Cuinar per ser feliç de Carme Ruscalleda.


1.8.11

Pastís de pastanaga amb nous i coco

Ahir van tancar el restaurant del Bulli i tres anys per endavant fins a l’obertura de Bulli Foundation. Llegia a una entrevista a en Ferran Adrià al suplement del diari El Punt Avui+ que un dels motius de la transformació del Bulli en fundació és que vol que la seva tasca perduri més allà de la seva existència, i ho trobo bé, encara que tot plegat se m’escapa una mica de la meva existència, com se m’ha escapat sempre el Bulli Restaurant, no he tingut mai l’ocasió de viure’n d’experiència, i us ben asseguro que m’hagués agradat viure-la. Si us interessa podeu llegir l’entrevista del suplement Presència aquí, tota ella una mica surealista, i tot i que sempre n’he elogiat la seva feina, un geni dels fogons, no deixo de trobar-la surealista.

Doncs bé, tornant a la meva cuina, aquest cap de setmana he fet aquest pastís de pastanaga, una recepta que em va passar la mateixa companya de feina que em va passar la del pastís de carbassó dolç. Feia molt de temps que estava penjada a la nevera esperant el seu dia de glòria, doncs aquí la teniu, també d’un gust molt especial!



INGREDIENTS
1 tassa d’oli d’oliva
1 tassa de coco ratllat
2 tasses de sucre
4 ous
3 tasses de pastanaga ratllada
2 tasses de farina
1’5 tasses de nous trossejades
sal, canyella

ELABORACIÓ
Barregeu els ous amb el sucre, i quan ja tinguin una consistència cremosa hi afegireu l’oli, la farina, el coco, la pastanaga, les nous, la sal i la canyela en pols. Unteu un motllo amb mantega i hi aboqueu la massa. Amb el forn preescalfat, coeu el pastís a 170º entre 30 i 45 minuts (comproveu la cocció punxant el pastís). Desemmotlleu-ho i escampeu-hi per damunt coco ratllat.