31.1.11

Ous passats per aigua


Estic una mica mandrosa, suposo pel refredat que porto a sobre, i no tinc gaires ganes d’escriure ni de fer res, només m’estaria estirada al sofà tapada amb una manta fins al nas, deixant passar el temps. Moltes vegades no sabem estar així, senzillament deixant passar el temps, sempre tenim que estar en acció, perseguint alguna cosa, un objectiu, i tampoc no cal.

Aquest cap de setmana m’he dedicat més a la casa i poc a la cuina, receptes senzilles, o sigui que no us porto cap recepta espectacular ni cap presentació digne d’assenyalat, encara que el meu cap no ha deixat de barrinar com millorar la presentació de les receptes al blog i quan el meu cos em dongui permís m’hi dedicaré. També hem tingut la visita d’un amic i hem xerrat una bona estona de càmares i fotografies, o sigui que m’han vingut ganes de reemprendre aquesta afició.

Aquesta recepta ja de petita la trobava divertida, en deia un ou ferrat dins la closca. Posem aigua en un cassó i quan arrenqui el bull hi posem l’ou i ho deixem coure tres minuts justos. Això si, la closca ha d’estar molt i molt neta.

28.1.11

Canelons de Sant Esteve


Avui us vull ensenyat un lloc que m’agrada molt i que es troba al vell mig de Les Guilleries, a prop de Santa Coloma de Farners (La Selva): l’ermita i el castell de Farners. Quan en Josep de El café de nit a l’entrada anterior em va dir que havia de publicar més fotografies, ahir em vaig posar a buscar a veure què trobava digitalitzat i que fos bonic per poder-vos ensenyar, i com que tenia pendent de publicar aquesta recepta dels canelons de Sant Esteve de la meva mare, vaig pensar que què millor que aquest paratge d’on viuen els meus mares, vaig nèixer i viure fins als 22 anys.


CANELONS DE SANT ESTEVE

INGREDIENTS
500 grs de carn picada
1 ceba
250 grs de tomàquet fet puré
1 all i julivert
Nou moscada
Una llesca de pa
Llet

ELABORACIÓ
Farcit. Ratllar una ceba i enrossir en una cassola amb oli. Quan sigui ben rossa i afegirem el tomàquet fet puré, l’all i el julivert tallat ben petit i ho deixarem coure fins que el tomàquet sigui lluent. En aquest punt hi incorporarem la carn picada i ho deixarem coure fins que aquesta sigui ben rossa. En un plat apart haurem posar la molla de la llesca de pa amb llet, que quedi ben impregnada d’aquesta, i llavors l’esmicolarem i l’incorporarem a la cassola juntament amb un polsim de nou moscada. Li donarem uns tombs a tot el conjunt i ja estarà llest per farcir els canelons.
Aquesta pasta és molt millor fer-la d’un dia per l’altra, així s’assenten els sabors i és més bona.
Per coure la pasta de caneló és millor seguir les indicacions del fabricant però si us passa com a la meva mare potser és millor seguir el sentit comú, ja que per dos anys consecutius la pasta de caneló l’hi ha quedat tota trinxada i/o pastada. Ella, com sempre, seguia el que li indicava el paquet (El Pavo), de 12 a 15 minuts, però l’any passat (Nadal 2009) quan vàrem arribar a l’hora de dinar estava tota disgustada perquè de tres paquets només n’havia aconseguit aprofitar un, i amb no gaire bon aspecte i gust. Vàrem arribar a la conclusió que la pasta era defectuosa perquè no sabia en què podia haver fallat. El tema va quedar aquí, això sí, amb la meitat de la plata de canelons a les deixalles.
Aquest any quan vàrem arribar la història es tornava a repetir, encara que havia aconseguit bullir tot un paquet però amb molta dificultat perquè no se li trenquèssin les plaques, això si, estaven una mica passades de bullida. Llavors ja li vaig dir que creia que bullir les plaques de 12 a15 minuts era una barbaritat, que la lasagna jo no la bullia pas tanta estona (Gallo), com a molt 8 minuts. I aquests són els canelons que vaig fer jo a casa per provar les plaques El Pavo amb el farcit que em va donar la meva mare que li havia sobrat dels seus canelons de Sant Esteve.
La recepta de la salsal beixamel que faig sempre la trobareu a l'entrada anterior.

27.1.11

Salsa beixamel normal (per cobrir unes patates, canelons, ous, etc., que s’hagin de gratinar al forn)

INGREDIENTS
500 ml de llet o 375 cc de llet i 125 cc de brou
40 grs de farina de blat
50 grs de mantega

ELABORACIÓ
En un cassó es posa a fondre la mantega, s’hi afegeix la farina i es deixa coure, tot remenant, sense que es dauri. Tot seguit s’hi aboca el líquid un xic calent i es continua remenant amb un batedor petit fins que bulli. Llavors s’hi posa sal, pebre i nou moscada i es deixa al foc 2 minuts, remenant de tant en tant.

Font de la recepta: Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.

26.1.11

Coses que mai hauria explicat en un blog

 

Les noies del blog Tast de cuina, la Carme i la Neus, m’han enviat una mena de nominació perquè publiqui al blog 10 coses sobre mi que no sabeu (moltes gràcies noies!!!), i la veritat és que això és un problema, un gran problema, perquè acostumu a ser massa sincera i us asseguro que després d’això res no tornarà a ser igual ;-) El primer blog que vaig veure amb aquesta iniciativa és el de la Judith,  El món de Juju, i em va agrada molt. Potser alguns hi ha coses que ja les sabeu, perquè és innevitable tenir un blog, escriure i que no s’hi barregin coses personals, també per alguns correus intercanviats, però tot i així aquí us deixo la meva llista de coses que mai hauria explicat en un blog.


1. Sóc funcionària, per accident. No m’agrada gens la meva feina, per mi són set hores de pur teatre, i del bó, però ara per ara és el que ens posa el plat a taula cada dia i em permet dedicar més hores als meus fills. Vaig escollir ser mare per davant de tot i ara la meva dedicació és quasi absoluta, encara que tinc una veueta que cada dos o tres dies agafa el telèfon per recordar-me que el glamour no decaigui!. Començo bé, no?

2. Escrivint acostumo a ser molt extruvertida però en persona necessito el meu temps, encara que si de bon principi noto que hi ha química llavors de seguida sóc jo.

3. Els coneguts i saludats són molts però amics pocs. Fins ara tenia un concepte molt idealitzat de l’amistad.

4. M’agrada molt la moda, roba, sabates, complements, i tot allò que representi glamour. Si fos rica la protagonista de ‘El diablo viste de Prada’ (Anne Hathaway) es quedaria curta al meu costat, tot i que darrerament el meu armari s’assembla més a algun de la sèrie ‘Cuéntame’ que cap altre ;-).

5. També m’agrada molt la fotografia, encara que fa uns anys que la tinc una mica oblidada, i d’aquí que molts dels vostres blogs em tinguin el cor robat per les fotografies que hi publiqueu, a part de les receptes, eh!, perquè si no ja no estaria aquí escribint això.

6. Una altra de les meves passions és el cinema, també l’espanyol, però del bo. Sóc de les que s’empassa tota la gala dels Goya de punta a punta. També llegir, encara que això va a ratxes, depèn de les ganes i del temps.

7. I també coses domèstiques que no m’agraden. No m’agrada massa conduir, però ho faig, que els meus fills tinguin la televisió a tot drap, el desordre, la pols sobre els mobles, que em manin, encara que m’hi he hagut d’acostumar, quin remei!, els reality’s televisius,... i, com diu el meu blog, no m’agrada la hipocresia.

8. I ara anem pels gustos al plat. Em sembla que m’agrada tot, bé, menys els caquis, no sabeu el fàstic que en fan, quan en veig un em recorda tots els caquis aixafats a terra sota el caquier de l’hort del meu pare. La carn ha disminuït considerablement de la meva dieta els darrers anys, i no pas perquè no m’agradi sinó perquè els meus hàbits alimentaris han canviat molt i a la meva alimentació han entrat molts aliments nous que mai havia provat, i que fins hi tot ni sabia que existien. Ah! i des de que tinc el blog faig moltes més coses dolces, que comparteixo per no fer-ne un gra massa ;-)

9. I una cosa que m’agradaria, un propòsit, aprendre anglès, i que les fotografies d'aquest blog fossin molt millors.

10. I el perquè d’aquest blog, una vàlvula d’escapament a tot aquest garbuix de coses, idees i pensaments, i que fa que el meu dia a dia sigui un xic més bonic.

I ara hauria de nominar però hi ha un problema, que ja no ser qui ha estat o no ha estat nominat, per tant qui tingui ganes d'explicar-nos una mica més d'ell mateix està convidat a fer-ho, i jo el llegiré.


25.1.11

Pa amb llet



Conte del conillet Peret

Hi havia una vegada quatre conillets que es deien Borrisol, Patufa, Cotó Fluix i Peret.
Vivien amb la seva mare en un cau amagat sota les arrels d’un avet molt alt.
-Fillets meus –va dir la senyora Conilla un matí- podeu anar a jugar pels camps o pels camins, però no us fiqueu al jardí del senyor McGregor: el vostre pare hi va patir una gran desgràcia. La senyora McGregor en va fer xixines.
-Au, a jugar, però no feu dolenteries, que haig de sortir.

Aleshores, la senyora Conill va agafar un cabàs i un paraigua i va anar a cal forner travessant el bosc. Va comprar una barra de pa moreno i cinc llonguets.
La Borrisol, la Patufa i la Cotó Fluix, que eren uns bons conillets, van anar a collir móres al camí.
Però en Peret, que era molt entremaliat, va anar de dret al jardí del senyor McGregor, i es va colar per sota la tanca!


Primer es va menjar uns enciams, després unes mongetes tendres i, en acabat, es va atipar de raves.
Llavors li va agafar mal de panxa i va anar a buscar una mica de julivert.

Però darrere una filera de cogombres va anar a petar de cara amb el senyor McGregor!
El senyor McGregor estava de quatre grapes plantant unes cols, però va veure en Peret i va córrer darrere d’ell amb el rasclet a la mà i cridant: “Atureu el lladre!”.
En Peret estava mort de por. Corria per l’hort d’una banda a l’altra perquè no recordava com se’n sortia. Va perdre una sabata entre les cols i l’altra entre les patates.
Sense sabates, es va posar a córrer encara més de pressa amb les quatre potes, tan de pressa que s’hauria escapat si no hagués ensopegat amb una xarxa d’una mata de grosella i no se li haguessin enganxat els botons de la jaqueta. Era una jaqueta blava amb botons daurats, acabada d’estrenar.
En Peret es va donar per vençut i es va posar a plorar, però uns simpàtics pardalets el van sentir somicar, se li van acostar i li van demanar que fes un altre esforç.
El senyor McGregor ja estava a sobre d’en Peret,  mirant d’atrapar-lo amb un garbell. Però a l’últim moment, en Peret es va esquitllar, deixant la jaqueta enganxada.
Corrent com un desesperat, es va ficar en una caseta i d’un bot es va amagar en una regadora. Hauria estat un amagatall perfecte si no haugués estat plena d’aigua.
El senyor McGregor estava convençut que en Peret s’amagava a la caseta i sospitava que el trobaria sota un test. Per això els va anar aixecant un per un.
Tot d’una, en Peret va esternudar –“atxum!”- i el senyor McGregor li va tornar a caure al damunt.
Estava a punt de trepitjar-lo, quan en Peret va fer un bot i va sortir per la finestra tirant tres plantes. La finestra era massa petita per al senyor McGregor i ja estava cansat de perseguir en Peret. O sigui que va tornar a la seva feina.
En Peret es va asseure a descansar; estava sense alè, tremolava de por i no tenia ni idea del camí que havia d’agafar.
A més estava tot xop de l’estona que havia passat a la regadora.
Al cap d’una estona va fer una inspecció del terreny, fent saltirons –pim, pim- no gaire de pressa i molt alerta.
Va trobar una porta en una paret però era tancada, i no hi havia espai perquè passés per sota un conill grassonet.
Una ratolina entrava i sortia per sota la porta, portant pèsols i mongetes a la seva família, que vivia al bosc. En Peret li va preguntar pel camí que portava a la tanca, però la ratolina duia un pèsol molt gros a la boca i no podia contestar. Només va moure el cap d’un cantó a l’altre. En Peret es va posar a plorar.


Va mirar de trobar un camí a través de l’hort, però cada vegada estava més desorientat. Va arribar a la bassa on el senyor McGregor omplia les regadores. Allà hi havia una gata blanca que mirava fixament els peixos de colors. Estava asseguda immòbil, però de tant en tant remenava la punta de la cua com si fos viva. En Peret se’n va anar sense parlar amb ella.
Havia sentit dir coses esfereïdores dels gats al seu cosí, el conillet Benjamí!
Va tornar a la caseta de les eines, però de sobte, molt a la vora, va sentir el soroll de l’aixada –txac, txac, txac-. En Peret es a arrupir sota uns matolls.
Però en vista que no passava res, va sortir i es va enfilar en un carretó per fer un cop d’ull. El primer que va veure va ser el senyor McGregor escardant cebes. Estava d’esquena a en Peret i el conillet va veure que, més enllà, hi havia la tanca.
En Peret va baixar del carretó sense fer soroll i va córrer per un caminoi mig amagat entre matolls de grosella. El senyor McGregor el va clissar a la cantonada de l’hort, però ja era massa tard. En Peret es va esmunyir per sota la tanca i va arribar sa i estalvi a l’altre cantó, al bosc.
El senyor McGregor va penjar la jaqueteta i les sabatetes d’en Peret i en va fer un espantaocells per foragitar les merles.
En Peret no va parar de córrer ni va mirar enrere fins que va arribar a casa seva, sota les arrels del gran avet.
Estava tan cansat que es va deixar caure en el sòl tou i sorrenc del cau i va tancar els ulls. La seva mare estava cuinant i qual el va veure entrar es va amoïnar perquè no duia la roba posada. Era la segona jaqueta i el segon parell de sabates que perdia en dues setmanes!
Lamento dir que en Peret no es va trobar gaire bé aquell vespre.
La seva mare el va ficar al llit i va preparar una infusió de camamilla per donar-ne una dosi a en Peret.
“Una cullerada abans d’anar a dormir.”


En canvi, la Borrissol, la Patufa i la Cotó Fluix van sopar pa amb llet i, de postres, móres.


Beatrix Potter


Quan vaig llegir per primera vegada aquest conte als meus fills de seguida vaig recordar  quan jo era petita, a el meu pare i jo molts dies ens agradava esmorzar pa amb llet. Ens feiem una torrada amb una bona llesca de pa a la xemeneia, després la trossejavem dins un pot i ho cobriem de llet, una o dues cullerades de sucre i ho posavem al foc fins que tot plegat era una sopa. I amb un tot de canyella queda boníssim.

24.1.11

Sopa d'arròs i verdures


Tenia ganes de participar al concurs ‘Aprovechame’ del blog ¡Sano y de rechupete!.
No ser si aquesta recepta és d’aprofitament, jo d’això més aviat en dic optimització de recursos, i molts de nosaltres d’això n’hem après de les nostres mares i àvies.
Un dia volia fer un puré de verdures per dinar i vaig posar més aigua a l’olla i alguns talls de pollastre, una petxuga, un parell d’ales, una carcanada, per llavors fer-ne les croquetes que vaig publicar no fa gaires dies, i obtenir-ne un litre de brou per fer aquesta sopa d’arròs amb verdures. Jo de les quantitats dels ingredients en vaig fer la meitat, però us poso la recepta tal i com ens l’ensenya la Montserrat Seguí.


INGREDIENTS (per a 6 persones)
300 grs de pèsols
100 grs de fulles de col
75 grs de pastanagues
150 grs de patates
80 grs d’arròs
1 ceba petita
2 litres de brou

ELABORACIÓ
En un cassó amb oli sofregim la ceba ben trinxada. Abans que rossegi hi afegim la pastanaga tallada a quadrets i la deixem coure un xic. Tot seguit hi tirarem la col, que abans haurem blanquejat i tallat a tires juliana, i les patates tallades també a quadrets però no tan petits. Hi posarem sal, hi tirarem el brou i ho deixarem coure tot plegat 20 minuts. Abans de treure-ho del foc hi afegirem els pèsol i l’arròs que ja tindrem bullit.

Blanquejar. Fer donar un bull de segons a determinats aliments. Per exemple, si es vol que la col perdi una mica del seu gust per acompanyar segons quins plats, es posa al foc amb aigua bullint i quan torna a començar el bull s’apaga el foc i es deixa tapada uns 5 minuts. Un altre exemple, el bacó, es posa en un plat, s’hi tira aigua bullent i es deixa així 5 minuts.

Font de la recepta: Cuina és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.

Ah! i per fi he après com fer les fotos de la mida que jo vulgui. Moltes i moltes gràcies a tots aquells que m'heu ajudat amb els vostres missatges, i perdoneu per si he sigut massa pesada. ;-)

23.1.11

Magdalenes de canyella



Els amics són com les marees, van i venen en la nostra vida. Alguns s’hi passen una temporada curta, però deixen empremta, i d’altres quasi tota la vida, o almenys és la percepció que es té d’alguns amics, que sembla que tota la vida han estat aquí, encara que no facin soroll, però quan els necessites hi són, quan sembla que no els necessites també hi són, cadascun a la seva manera.



Ja sabeu que tinc certa debilitat per les magdalenes i quan vaig veure aquesta recepta al blog Las recetas de mamá de seguida vaig prendre’n nota per fer-les. La recepta original és d’un llibre d’en Xavier Barriga i jo les he anomenat així pel potent gust de canyella que tenen, que en el meu cas com que aquesta espècia m’agrada molt la meva culleradeta és generosa. Doncs aquesta safata va ser per ells, aquests amics que estimo molt, i que ells ho saben.

INGREDIENTS
3 ous mitjans
175 grs de sucre
60 ml de llet
190 ml d’oli l’oliva verge extra suau
210 grs de farina de reposteria
7 grs de llevadura de pastisseria
Una culleradeta de canyella molta
Ratlladura de llimona
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es couen al forn, molt calent, durant uns 15 minuts.


20.1.11

Arròs a la cassola de la meva mare

Amb aquesta entrada obro un nou espai que vull anomenar ‘receptes familiars’, on hi recolliré totes aquelles receptes de la meva familia que s’han transmès de generació en generació fins arribar a les meves mans, algunes de tant bàsiques i senzilles com aquest arròs a la cassola dels diumenges de la meva mare, de festa com els canelons de Sant Esteve que també ens fa cada any la meva mare, d’altres més pacients com la ratafia del meu pare, i fins als bunyons de quaresma de la meva àvia paterna, que em recorden a tota la família col·laborant per pastar-los, i els cargols de la diada de Sant Sebastià de la meva àvia materna.


NGREDIENTS
1 ceba grossa
¾ kg de tomàquet fet puré
1 pebrot vermell
200 grs de pèsols
2 sèpies grosses
2 costelles de porc
400 grs d’arròs

ELABORACIÓ
Sofregim la ceba tallada petita i quan comenci a agafar color hi afegirem el tomàquet, el pebrot vermell tallat a daus petits i els pèsols. Ho deixarem sofregir fins que el tomàquet quedi lluent. En una paella a part enrossirem la costella de porc tallada petita i l’afegirem a la cassola amb el sofregit ja llest, juntament amb la sèpia també tallada petita. L’hi donarem uns tombs a tot el junt i hi afegir-hi una tasseta de moscatell. Ara ja serà el moment d’adjuntar-hi l’arròs, que enrossirem una mica en sec, i hi afegirem ja l’aigua bullent fins que cobreixi. Si agrada a l’últim moment hi podem afegir-hi unes gambes.

Ah!, i avui és Sant Sebastià, diada del pelegrí de Tossa i de menjar coca de Sant Sebastià. Us deixo l'enllaç de l'entrada que en vaig fer l'any passat. Aquest any de moment encara no l'he fet però, tot i que avui no tindré temps, qualsevol dia us convido a que en mengeu, ja que tinc ganes de fer-ne alguna versió diferent.




18.1.11

Coca de Sant Joan i fracàs amb el tortell de reis



Si, si , ja ser que és una mica tard, però fins avui no he acabat aquesta entrada, m’ha costat una mica, això que la vaig començar el mateix dia de reis i ella mateixa ha anat evolucionant. Sort! De la desil·lusió a la resignació, i d’aquesta a veure que tinc uns fills fantàstics, que cada dia em sorprenent més, que qualsevol regal de reis mai estarà per sobre del nostre dia a dia i que sense adonar-nos se’ns escapa de les mans perquè volem viure massa ràpid.

No anticipo mai el Nadal, sóc de les que hi pensa quan ja el tenim a sobre, ja que aquests darrers anys les festes nadalenques han costat una mica de païr, però tot i així sempre intento gaudir-ne el màxim. Durant els dies de cada dia les obligacions no em deixen massa espai, tot s’amuntega i tires endavant com pots, sense pensar massa, l’estiu ja està una mica oblidat i esperes que arribin aquestes dates per recuperar una mica d’aquest espai perdut, estar amb els teus i gaudir de la seva companyia, a casa, sense presses. També són uns dies especials a la cuina, on et ve de gust fer moltes més coses, on en cada plat i cada postre hi poses molta il·lusió, sentiments molt especials, com amb el tortell de reis d’enguany, la primera vegada que el feia i que als meus fills els hi feia especial il·lusió. Per mi també era una mica important, com un regal, per compensar que aquest any els reis no han pogut ser massa generosos.

Em sembla que mai m’havia sentit tant disgustada quan algunes postres no m’han sortit bé, perquè aquesta vegada el desastre ha sigut estrepitós, inaprofitable, perquè després d’hores i hores de llevat, quan hem tornat a casa, després d’anar a esperar els reis, el tortell estava més arrugat que una pansa, tot aixafat. La reacció quan ho vàrem veure ja us la podeu imaginar! La desil·lusió va ser brutal.

El dia 6 a la tarda ho vaig tornar a intentar, aquesta vegada amb un sobre de llevadura seca de forner, perquè de la fresca se m’havia acabat. I res, la massa no es va moure ni un centímetre. Alguna cosa fallava i ja em començava a pujar la mosca al nas! Tenia varies receptes triades. La de la Gemma de La cuina de casa, la de la Sònia de l’Exquisit, la de la Mercè de Cuina per a llaminers, la de El món de la cuina i alguna més que ara no ser de quin blog són però amb molt bona pinta. Al final em vaig decidir per la de la Mercè, èxit assegurat, però per dues vegades vaig fracassar.

Com que em volia treure aquest mal rollo de sobre, ho vaig tornar a intentar per tercera vegada amb aquesta coca de Sant Joan de la Montserrat Seguí, fora de temporada, però com que és una massa molt semblant a la del tortell de reis volia provar-la per treure’m l’espina del llevat de la massa, i si, va funcionar, la massa mare va doblar el seu volum, i la segona massa també va llevar bé i va doblar volum, encara que a l’hora d’estirar-la ho vaig fer amb el corró perquè em quedés més quadrada i crec que la vaig aixafar una mica massa. Una recepta per repetir, però doblant les quantitats perquè quedi una mica més gruixuda perquè l’endemà havia quedat una mica eixuta. De totes maneres el tortell de reis el tornaré a provar de fer, però més endavant perquè he quedat una mica saturada.


INGREDIENTS
1 ou
1 llimona
200 grs de farina
100 grs de fruita confitada
25 grs de margarina
25 grs de llard
50 grs de pinyons
20 grs de llevat de pa
100 grs de sucre
3 cullerades de llet

ELABORACIÓ
Desfeu el llevat amb la llet calenta i una part de farina, en un recipient, fins que quedi una bola tova.
Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop del foc, fins que us augmenti el doble el volum.
Poseu la farina sobrera a sobre el taulell, en forma de corona: al mig poseu-hi l’ou, el llard, la margarina, 40 grs de sucre i les raspadures de llimona: ajunteu tots els ingredients treballant-ho amb una forquilla i quan ho tingueu mig barrejat afegiu-hi el llevat ja fermentat, i acabeu-ho pastant amb les mans, fins que obtingueu una massa compacta. Aleshores, damunt d’una planxa de forn untada, feu-hi la coca, anant-li donant forma amb les mans; pinteu-la lleugerament amb aigua i adorneu-la amb la fruita, tallada ben fina, i els pinyons, els quals haureu tingut en remull una hora. Empolsimeu-la amb sucre i després deixeu-la en repòs en un lloc tebi i tapada amb un drap de cuina fins que augmenti de volum. Quan ja sigui llevada poseu-la al forn a temperatura regular, uns 20 minuts, fins que quedi rosseta.


16.1.11

Sopa de carbassó


Una sopa finíssima, que va molt bé per després dels múltiples àpats de Nadal. Jo la prefereixo a l’estiu, fresqueta de la nevera.

INGREDIENTS
2 carbassons grossos
1 ceba
1 litre i ¼ de brou
4 formatgets o 60 gr de formatge cremós

ELABORACIÓ
En un cassó sofregiu la ceba a rodanxes primes, després afegiu-hi els carbassons, lleugerament pelats i tallats també a rodanxes; coeu-ho tot uns 10 minuts remenant-ho ben sovint, poseu-hi un xic de pebre i tireu-hi el brou i deixeu-ho bullir 15 minuts, a poc a poc.
Després es passa pel túrmix i s’hi afegeix el formatge o formatgets, barrejant-ho bé amb el mateix túrmix. Es pot servir ben freda o calenta. Fontde la recepta: Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt
Amb aquesta entrada participo a l'hemc d'aquest mes, dedicat a les sopes, i a veure si a partir d'ara m'hi poso i participo amb més regularitat ;-)

13.1.11

Croquetes de pollastre


No ser si hi seré a temps, tinc moltes receptes acumulades per publicar al blog i moltes idees al cap, però començaré a posar fil a l’agulla a veure si puc penjar la recepta abans del dia 23.
Quan vaig veure al blog de la Sònia, l’Exquisit, el concurs d’aperitius, en vaig passar una mica de llarg perquè no acostumo a cuinar res d’aperitiu, no sabia què podria presentar-hi, però ahir, quan vaig entrar-hi per fer una nova visita i vaig veure totes les fotos de les receptes publicades i vaig rellegir l’entrada, vaig pensar, però si diumenge vares fer croquetes! i tot i que a casa sempre són plat de segon també poden ser aperitiu, no?, i també es poden menjar ‘de un par de bocados’, no? encara que tot depèn de la grandària de la boca i de la croqueta.
Bé, doncs aquesta és la recepta, encara que si em donen el primer premi ja puc anar fent via cap a Sant Pol de Mar i fer una visita a la Carme Ruscalleda, com l’Albert Hom a ‘El convidat’, per entregar-li el premi, perquè aquesta recepta és del seu llibre Cuinar per ser feliç. Encara que a ella, amb tanta estrella michellin, no crec pas que li sàpia greu que me’l quedi jo, no? ;-)

INGREDIENTS
- 400 grs de pollastre, o gallina, o carn d’olla, o carn rostida, picada fina a mà o a la picadora.
- 1 ceba
- 500 ml. de llet
- 3 rovells d’ous
- 100 grs de farina de blat
- 50 gr. de farina de moro (Maizena)
- Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
- 3 clares, pa ratllat
- Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ
1. En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
2. Afegir-hi la carn que tenim picada, donar-hi un tomb per la cassola, 1 minut.
3. En un bol a part mesclar bé la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada amb l’ajut d’una batedora de barnilles.
4. Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba-carn i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts.
5. Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.


11.1.11

Pastís de xocolata i anous


I aquest pastís és el que en va sortir de la crema de xocolata que va sobrar de les crêpes de xocolata. Tant senzill com agafar la recepta base del pa de pessic i afegir-hi 200 ml. de crema de xocolata.

INGREDIENTS
3 ous
100g de farina
100g de sucre
200 ml de crema de xocolata
100 grs de nous

ELABORACIÓ
Separar els rovells de les clares i batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Tot seguit afegir la farina tamisada, la crema de xocolata i les nous trossejades a la mescla anterior i abocar-ho dins un motlle untat amb mantega i farinat i coure uns 25 minuts a 180º. I, voilà!

8.1.11

Pasta per a crêpes



I aquesta és la recepta de les crêpes que van fer parella amb la crema de xocolata d’en Jordi Roca. Era la primera vegada que feia crêpes i, tot i que no van sortir massa boniques, eren molt bones, encara que crec que hi sobrava la mantega fosa que s’hi afegeix abans d’anar a formar-les. Al número de la revista CUINA que us parlava a l’entrada de la crema de xocolata, en Jordi Roca, a part de les crêpes de xocolata, ens presentava dues receptes més de crêpes i em sembla que a la propera vegada que en faci m’arriscaré amb alguna d’aquestes.

INGREDIENTS
125 grs de farina
25 grs de sucre
2 ous
25 grs de mantega
¼ de litre de llet

ELABORACIÓ
Poseu la farina en un bol, en forma de cercle, i, en el centre, els ous sencers, sucre i un pessic de sal. Aneu-hi tirant la llet a poc a poc, remenant amb un batedor. Deixeu-ho reposar una hora o més. En anar a formar les crêpes, s’hi afegeix la mantega fosa.
MANERA DE FORMAR-LES: Unteu lleugerament amb margarina o mantega una paella petita, i un cop calenta s’hi tiren dues cullerades de la pasta preparada; quan tingui consistència s’ha de tombar i coure de l’altre costat. S’hi van tirant cullerades, repetint això mateix fins que s’acabi la pasta líquida.
Font de la recepta: Cuinar és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.

5.1.11

Crema de xocolata



Aquesta delícia és d’en Jordi Roca, xef de postres del Celler de Can Roca. Al número 111 de la revista CUINA ens convidava a fer unes creps i una de les receptes era una crep de cacau, xocolata i plàtan. Doncs jo no m’hi vaig poder resistir, tot i que de la recepta només en vaig utilitzar aquesta crema de xocolata, ja que mai havia fet creps i vaig voler començar amb unes creps més senzilles i clàssiques. No sabria definir-la, perquè és realment extraordinària, boníssima, per menjar a cullerades, i us he de dir que va donar molt de sí, ja que els meus petits convidats, molt animats quals els vaig convidar a menjar unes creps, realment no en van menjar el que una esperava i les creps i jo vam acabar fent un bon duet a taula. Com que va sobrar molta xocolata, i era una llàstima que acabés fent bonic masses dies a la nevera, en vaig fer un pastís de xocolata banyat en la seva pròpia crema de xocolata. Però bé, de les creps i el pastís us en parlo en les entrades següents, de moment us deixo aquesta crema perquè comenceu a posar-hi cullerada.

INGREDIENTS
200 grs de llet
200 grs de nata
2 rovells d’ou
40 grs de sucre
150 grs de cobertura de xocolata

ELABORACIÓ
Poseu a bullir la nata i la llet. Remeneu els ous i el sucre, afegiu-los a la llet sense parar de remenar i deixeu-ho al foc fins que qualli.
Afegiu-ho a la xocolata, que tindreu en un bot feta trossos, remeneu-ho perquè es fongui i, amb moviments embolcallants, aconseguiu una emulsió llisa. Refrigereu-ho.

3.1.11

Braç de gitano de gema i trufa

La nit de Nadal vaig fer l’escudella i carn d’olla de cada any i per postres volien que tornés a fer el pastís Sant Marc de les noces d’or dels meus pares, que va tenir molt i molt d’èxit. Com que feia poc temps que ja l’havia fet vaig pensar fer-ne aquesta altra versió més nadalenca que segur que també tindria molta acceptació i no en sobraria ni una engruna: un tronc de Nadal farcit de trufa però enlloc de cobrir-lo amb una cobertura de xocolata ho vaig fer amb la gema típica del pastís Sant Marc. Bé, no ser pas si aquest braç de gitano es pot considerar típic de Nadal però nosaltres l’hi vam fer.;-)

INGREDIENTS
1 planxa de pa de pessic
75 ml d’almívar
230 grs de gema
250 grs de trufa

PLANXA DE PA DE PESSIC

Ingredients:
3 ous
100 grs de farina
100 grs de sucre
raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Elaboració
Treballeu en un bol els rovells d’ou i el sucre, amb una cullera o espàtula de fusta, fins que quedi una pasta esponjosa i fina; en aquest punt afegiu-hi la farina, barrejada amb el llevat, fins que us quedi tot ben unit; aleshores agregueu-hi les clares a punt de merenga amb molta suavitat. En una plata de forn poseu-hi un paper vegetal ben untat i esteneu-hi la pasta, deixant-la primeta. Feu-la coure al forn una mica fort uns 8 o 10 minuts, no pas més, ja que sinó la pasta us quedaria seca i no la podríeu enrotllar, perquè es trencaria. Una vegada sigui cuita poseu-la damunt el taulell i traieu-li el paper amb molt de compte; tombeu-la i tapeu-la amb un drap de cuina perquè no s’assequi (la mateixa humitat que farà el marbre ens la conservarà tendra fins al moment de farcir-la, cosa que farem quan sigui freda).

ALMÍVAR

Ingredients:
50 ml d’aigua 50 grs de sucre Gotes de suc de llimona Licor

Elaboració:
Posar l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona en un cassó i coure durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor. L’almívar es pot fer el dia abans i guardar a la nevera en un pot tapat.

GEMA

Ingredients:
107,5 grs d’ou
107,5 grs de sucre (el mateix pes en sucre que d’ou)
7,5 grs de Maizena
45 grs d’aigua

Elaboració:
Batre una mica els ous i barrejar-los amb l’aigua. Passar per un colador fi. Tot seguit barrejar el sucre amb la Maizena i unir les dues mescles i posar-ho en un cassó al foc remenant contínuament fins que s’espesseixi. Abocar sobre una plata ben grossa o sobre el marbre per tal que es refredi ràpidament. Si es vol també es pot fer la gema d’un dia per l’altra i guardar a la nevera tapat amb un film transparent que toqui la gema.

TRUFA

Ingredients:
40 grs de xocolata al 70%
200 grs de nata per muntar
20 grs de sucre

Elaboració:
Trossejar la xocolata. Escalfar la nata amb el sucre i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera, millor d’un dia per l’altre. Muntar amb les varilles elèctriques com si fos nata muntada.

MUNTATGE DEL BRAÇ DE GITANO

Abans de farcir la planxa de pa de pessic, que tindreu sobre el marbre tapada amb un drap, heu de tenir apunt la barreja de xocolata, nata i sucre feta d’un dia per l’altra i guardada a la nevera ja que així serà completament freda i la trufa es muntarà molt millor. També heu de tenir apunt l’almívar, per pintar tota la planxa de pa de pessic, i la gema, per cobrir el braç de gitano. Doncs ara només us faltarà pintat tota la planxa de pa de pessic amb l’almívar per la cara on hi havia el paper, muntar la trufa i escampar-la-hi per sobre i enrotllar amb molt de compte el pa de pessic per formar el braç i cobrir-lo completament amb la gema. Abans de cobrir tot el braç de gitano amb la gema va molt bé embolicar-lo amb paper film i guardar-lo a la nevera un parell d’hores, així tot plegat agafa més consistència i no s’aixafa. També va molt bé, abans de servir-lo a taula, posa’l un quart d’hora dins el congelador ja que així els talls surten més perfectes.

Bon profit!