10.10.11

Els meus cims: Vallter-Núria

- Si, així vaig perdre la por de les caigudes. I si perds la por de caure, camines millor
 i fins i tot t’atreveixes a córrer. Tot a la vida hauria de ser així.
Primer caure i després caminar.

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine
Albert Espinosa

Un formigueix em corria per tot l’estòmac, la mateixa sensació de quan havia d’agafar un avió per fer un llarg viatge.
He de reconèixer que sempre m’ha costat molt sortir de casa, com aquell que busca la protecció del niu, fins hi tot quan no viatjava sola. No us sabria dir perquè, és com si a casa ho tinguessis tot controlat, que no passarà res, que saps segur que hi tornaràs perquè ja hi ets. Doncs aquesta sensació es multiplica per mil quan ets tu sola la que surt per la porta, la que gira clau del pany. Després de molts anys de convivència amb una persona aquesta acaba siguent el teu ‘seguro’ de vida, segurament que a l’inversa també, i costa aprendre a caminar d’una manera diferent.
La idea, o més aviat oportunitat, de fer la travessa Vallter-Núria va surgir fa tres anys, però en aquella ocasió no m’hi vaig atrevir, suposo que no n’estava preparada, més metalment que físicament. Cada cosa té el seu moment i cada persona el seu ritme i en aquesta edició em sentia preparada, amb ganes i molta il·lusió.

Pic de Noucreus
No tinc paraules per expressar l’emoció que sento quan recordo cada moment viscut, cada pas caminat, suposo que els que heu fet alta muntanya em podeu comprendre, i ni paraules per agraïr a qui em va acompanyar en aquesta travessa la seva companyia i dedicació, que ha fet que quan miri aquests cims siguin molt més que això.

Gra de Fajol
Coll de la Marrana
Llacs de Carançà
Pic de Tirapits

6 comentaris:

  1. Quines fotos més maques, i que n'ets de valenta!

    ResponElimina
  2. que paisajes, que fotos, creo que de por si ya lo dicen todo!!!
    que envidia sana!!1
    Besos

    ResponElimina
  3. Felicitats!!!! Entenc molt bé tots aquests sentiments :)
    Pensa que això de la muntanya enganxa, eh? Segur que ja deus estar pensant quina serà la propera, je je je...

    ResponElimina
  4. Moltíssimes felicitats per l'excursió! al final ho has aconseguit! petonets

    ResponElimina
  5. Jo no sóc massa muntanyista però s'ha de reconèixer que poder gaudir d'aquests paisatges ha de ser un goig! Enhorabona per assolir aquest repte!

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  6. Uau, deu n'hi do. Quantes hores de travessa vau fer? Aquesta la tinc a la meva llista de pendents urgents, però ningú m'hi vol acompanyar (i fer-la sol em fa força mandra).

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!