29.10.10

Fajitas




Una altra cosa que em recorda molt aquest estiu passat és aquest plat. No n'havia menjat mai i uns amics ens van convidar a sopar i ens en van fer. Llavors ja va ser un no parar, perquè realment és un plat que ve molt de gust a l'estiu. Es tan senzill com anar fregint verduretes, les que vinguin de gust i, en el meu cas, pollastre. No ser com es fan les autèntiques fajitas mexicanes però aquestes ens agraden molt a casa i cadascú se les prepara al seu gust.

27.10.10

Magdalenes d'ametlla



Una companya de feina em va dir que havia comprat en una fleca unes magdalenes amb farina d'ametlla molt bones però que valien un euro la 'peça', i em va preguntar si seria possible fer-les a casa, i jo, que no se'm resisteig quasi res, vaig voler fer la prova!

Vaig utilitzar aquesta recepta que vaig fer fa un temps amb farina 100% integral, però hi vaig posar 50% de farina integral i 50% de farina d'ametlla, i aquest va ser el resultat. Molt i molt bones, encara que no vaig aconseguir el barret, suposo que pel pes de la farina d'ametlla.

19.10.10

Patates a la cassola amb sèpia i pèsols



Aquesta és d’aquelles receptes que jo faig a ull, ja que és gairebé un clàssic de la meva cuina i a casa ens agrada molt, i trobo que amb l’arribada dels primers freds ja comença a venir de gust un plat calentó. Ja deixem enrera les amanides, els gelats, les llargues vetllades a la terrassa prenent la fresca, la platja, la cridòria dels nens jugant a la plaça, ... i sempre amb aquella sensació que tots els hiverns són iguals i tots els estius diferents.

INGREDIENTS
2 sèpies mitjanes
1 ceba
3 tomàquets
1 fulla de llorer
patates
pèsols
sal
ELABORACIÓ
En una cassola sense gens d’oli coure la sèpia trossejada fins que quedi rossa. Tot seguit hi afegim la ceba tallada ben petita i una mica d’oli i ho anem sofregint a poc a poc, i quan la ceba comenci a agafar color hi incorporem els tomàquets fets puré. Quan aquest tingui ja un aspecte lluent i afegirem les patates tallades a daus i els pèsols, juntament amb la fulla de llorer per donar-li gust. Li donem uns tombs i just ho cobrirem amb aigua calenta, deixant que vagi fent la xup xup fins que les patates i els pèsols siguin cuits.

18.10.10

Lasagna





Em sembla que ja us ho comentat alguna vegada, però a casa la lasagna és la varietat de pasta que ens agrada més i quasi ja la faig amb els ulls clucs. Cada cop la faig diferent, segons del que disposo a la nevera, i aquesta vegada n’he fet neteja, amb un pebrot vermell, un de verd i un porro que em quedaven apunt de passar a millor vida.

INGREDIENTS
1 pebrot vermell
1 pebrot verd de fregir
1 porro
1 ceba
3 tomàquets
orenga
1 fulla de llorer
500 grs de trinxat de car
20 grs de farina
200 ml d’aigua
8 plaques de lasagna
beixamel

PREPARACIÓ
Tallem el pebrot vermell a daus petits i el fregim a poc a poc. Reservem.
Tallem el pebrot verd a daus i el porro en juliana i també el fregim a poc a poc. Reservem.
Tot seguit tallem la ceba a tires primes i la sofregim lentalment. Quan comenci a agafar color i afegir els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i una culleradeta de sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Llavors és el moment d’incorporar-hi el pebrot vermell, el pebrot verd i el porro. Li donem uns tombs perquè s’incorpori bé a la salsa, hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 200 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
Jo sempre tinc la costum que cada aliment que coc per separat hi poso sal, per tant, quan ho incorporo tot a al cassola he de tenir en compte que aquells aliments ja han estat salats prèviament.
Bullim les plaques en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció les refresquem i les anem col·locant sobre un drap de cuina.
Untem una plata que pugui anar al forn amb una mica de mantega i ja ens podem disposar a muntar la lasagna. La cobrim amb salsa beixamel, ho gratinem, amb formatge ratllat per sobre o no, i ja es pot servir a taula.

14.10.10

AIG 2010

Cuando empecé a navegar por esta blogosfera culinaria, pronto hará ya un año, recuerdo que las primeras entradas que vi fueron las de la llegada de los regalos del AIG 2009. Realmente me sorprendió mucho esta iniciativa y enseguida pensé que esta seria una buena familia para quedarse y compartir, y realmente no me equivoqué.
Tal y como me dijo una vez Elvira de Los cerezos en flor, cada uno tiene su motivo que nos lleva a abrir un blog y el mio llegó un dia que la causa llegó a su fin. De hecho era como una muerte anunciada pero sin fecha de caducidad. Y así fué. A mediados de junio todo terminó y con ello también llegó el momento de hacer un pequeño parentesis al blog. Pero por suerte las ganas de cocinar y compartir con todos vosotros vuelven, y vuelve un pedacito de la ilusión que nos hace cada dia un poco más felices.
En mi última entrada en mi blog, María Jesús de Recetas con encanto me dijo que me animara a participas al AIG 2010, no pensaba que se organizara ya tan pronto, y aquí estoy, una nueva amiga invisible que quiere compartir con todos/as vosotros/as la ilusión que llena cada dia mi cocina y mi hogar.
Para ayudar un poquito a mi amigo invisible me gustaria decirle que cualquier cosa me hace ilusión, tanta ilusión como ya me hace de por si hacer esta entrada o dedicar un dia a preparar el regalo para mi amigo invisible gastronómico, aún un secreto por desvelar. Pues cortapastas para hacer galletas, moldes de papel de hacer madalenas (ya las consigo con capote enorme, jejeje!), trapos de cocina, servilletas, me encanta los libros,..., no ser, cualquier cosa me hace mucha ilusión.
Pues ahora a esperar el dia 24 de octubre para saber quién es mi AIG, y si te animas a participar pincha aquí-El rincón de Bea, que ya queda poco para que finalice el plazo.

13.10.10

Resum de les últimes entrades al blog

No disposo de masses ocasions per penjar receptes al blog i com que no vull renunciar a compartir amb vosaltres el que es cou a la meva cuina, m’he creat una carpeta al meu ordinador amb ‘receptes pendents de penjar al blog’ i el dia que pugui les penjaré totes de cop però fent-vos una entrada resum amb els enllaços corresponents perquè no us en perdeu ni una. Aquí us deixo les últimes.












Dolç fred de pomes















Bon profit guapus!

Pastís de xocolata



Una altra recepta de la Carme Ruscalleda, de la secció ‘Bo i Ràpid’ del número 48 de la revista Descobrir CUINA. Un pastís amb gust de cacau ben intens.

INGREDIENTS

175 grs de xocolata 70% de cacao
175 grs de mantega
200 grs de sucre
90 grs de farina
6 ous
Per a la salsa de cacau
250 ml de nata líquida (35% de greix)
250 grs de sucre
200 ml d’aigua mineral
125 grs de cacau en pols
1 full de gelatina de 2 grs

PREPARACIÓ

1. Unteu un motlle quadrat que no sigui gaire alt, d’uns 3 cm d’alçada, amb mantega a punt de pomada.
2. Foneu la cobertura de xocolata trossejada juntament amb la mantega. Deixeu-ho refredar un xic.
3. Bateu els ous amb el sucre amb unes varetes elèctriques fins que doblin el seu volum. Una vegada estiguin ben emulsionats, afegir-hi la cobertura de xocolata fosa amb la mantega i comenceu a remenar-ho delicadament.
4. Tot seguit, incorporeu-hi la farima tamisada prèviament i mescleu-ho amb compte, que no baixin els ous emulsionats.
5. Aboqueu la barreja al motlle i poseu-ho al coure al forn a 170º uns 20 minuts. Feu la prova de l’escuradents.
6. La Carme aquesta recepta l’acompanya amb una salsa de cacau. Per fer la salsa escalfeu la nata i l’aigua fins que arrenqui el bull. En un bol amb aigua freda remulleu els fulls de gelatina. En un altre bol barregeu el sucre i el cacau i aboqueu-ho a la nata, que cogui 2 minuts. Tot seguit, traieu els fulls de gelatina de l’aigua i dissoleu-los a la salsa. Coleu-ho i deixeu-ho refredar.

Pasta per a crestes


Normalment quan faig crestes utilitzo la massa de La Cocinera però vet aquí que aquesta vegada un accident logístic (en el super em vaig fer amb un paquet ja caducat) m’ha portat a provar aquesta recepta de la Montserrat Seguí del seu llibre Cuinar és senzill. Va ser tot un èxit, res a veure amb les de compra.

INGREDIENTS
250 grs de farina
1 ou
100 grs de margarina
3 cullerades d’aigua
1 culleradeta de llevat en pols

PREPARACIÓ
Poseu sobre un taulell la farina en forma d’anella i a dins tots els altres ingredients. Comenceu ajuntant tots els elements del mig amb una forquilla i després continueu pastant-los amb les mans, fins que quedi fina i compacta. Deixeu-la reposar 15 minuts. Estireu-la amb el corró fins que us quedi ben prima; talleu-la a rodones i poseu-hi el farcit damunt; abans de tancar les crestes, mulleu-ne les vores amb aigua.

Coca de verema i pizza



Una de les propostes de la Carme Ruscalleda en el seu llibre UN ANY amb Carme Ruscalleda és aquesta coca de verema que us presento avui. Molt bona! I tal i com ens diu, aquesta massa quan ja ha llevat permet ser congelada. Doncs jo en vaig fer la prova i amb la porció congelada n’he fet la pizza. Va quedat també perfecte! Us animo que la proveu de fer que ja n’és època.

INGREDIENTS

250 grs de farina de semiforça
60 grs d’oli d’oliva
5 grs de sal
8 grs de llevat de París (llevat de forner)
120 ml d’aigua mineral
400 grs de raïm
400 grs de tomàquets madurs petits
500 grs d’albergínies
20 anxoves salades
Oli d’oliva, pebre roig dolç, sal i pebre
o qualsevol altre combinació que us vingui de gust.

ELABORACIÓ

1. En un bol, poseu-hi la farina passada pel sedàs. Al centre de la farina, feu-hi un clot i tireu-hi el llevat desfet amb l’aigua mineral un xic tèbia, els 5 grs de sal i els 60 grs d’oli d’oliva. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-ho en un lloc a temperatura ambient 22 ºC en repòs durant 30 minuts.
2. Espolseu la taula de treball amb farina i, amb l’ajut d’un corró, estireu la pasta fina. Doneu-li la forma que vulgueu, rodona com una pizza o bé allargada com una coca de recapte.
3. Col·loqueu la massa estirada sobre una plàtera per anar al forn i pinteu-la amb una mescla d’oli, pebre roig, sal i pebre. Aneu-hi col·locant a sobre els ingredients escollits i arrenglerats.
4. Amaniu-ho amb un fil d’oli d’oliva i la sal corresponent i entreu les coques al forn ben calent a 190º durant uns 15 o 18 minuts.
5. Serviu-la tan bon punt surt del forn.

Dolç fred de pomes



La ‘proposta del mes’ del número 48 de la revista Descobrir CUINA estava dedicada a la cuina amb microones i ens proposaven aquesta recepta que us porto avui. Fa molt anys que tinc aquest electrodomèstic i he de reconèixer que només l’he utilitzat per escalfar, el meu un model ja molt antic, però com podeu veure també en podem treure un molt bon rendiment.

INGREDIENTS
100-150 grs de fruits del bosc assortits
100 grs de melmelada d’albercoc
5-6 pomes golden
1 culleradeta de canyella mòlta
¼ llimona

PREPARACIÓ
1. Renteu la llimona, assequeu-la (només n’usarem un quart), ratlleu-ne la pell i reserveu-la. Talleu la llimona per la meitat i espremeu-la. Reserveu-ne el suc.
2. Poseu 100 ml d’aigua en un recipient adequat, escalfeu-la i dissoleu-hi la melmelada. Ja tèbia, afegiu-hi la ratlladura de llimona, el seu suc i una mica de canyella mòlta. Reserveu-ho tebi.
3. Peleu les pomes, talleu-les a quarts, traieu-ne les cors i feu de cada quart unes mitges llunes d’1 cm de gruix per la part més ampla i disposeu-les en espiral en una safata de vidre de 25 cm de diàmetre i uns 6 cm d’alt. Envernisseu cada capa de poma amb la salsa d’albercoc. Poseu-hi capes fins que el motlle estigui del tot ple (amb la cocció disminueix molt el volum). Tapeu-lo amb paper transparent i poseu-ho al microones a 800 W de potència. Si el suc que deixa anar la poma surt de motlle, reduiu la potència i allargueu la cocció.
4. Un cop cuites les pomes (calen 30 min, aprox), destapeu el recipient, netegeu-lo amb un drap, empolseu les pomes amb canyella i decoreu-ho amb fruits vermells dolços i àcida.
5. Reserveu-ho a la nevera fins al moment de servir-ho. Es presenta dins el motlle de cocció.

Us deixo amb alguns consells que ens donàvem des de Descobrir CUINA.

Plats possibles i impossibles

- Preparar una crema catalana, un rosbif o una compota amb les fruites que ens han quedat de la setmana són coses que el microones permet avui, sempre que pensem que no cal coure a plena potència i que podem dividir una cocció en etapes sense cap problema.
La temperatura es recupera ràpidament. De fet, per assegurar una bona cocció al microones, és important que remenem regularment el preparat per garantir una temperatura homogènia.
- Malgrat això, hi ha algunes coses que no podem fer amb el microones. La més important és fregir. Les ones de ràdio d’alta freqüència (que són les que donen el nom a l’aparell) escalfen l’aigua dels productes i, per tant, mai arribarien a escalfar l’oli de fregir.
- Tampoc no podem fer-hi ous durs. Si més no, els convencionals. Tot allò que estigui prou tancat per impedir que surti el vapor acaba esclatant. Com les mongetes o els arrebossats reescalfats.

10 consells bàsics

1. No fer funcionar mai el microones buit. S’acaba espatllant.
2. No l’obriu a mitja cocció sense avançar el rellotge fins al final.
3. No el netegeu amb un fregall metàl·lic. És com una paella antiadherent.
4. No hi poseu estris de fang humits. S’escalfen més que el producte.
5. Per comprovar si un recipient és adequat, poseu-lo al microones amb un got d’aigua. Si s’escalfa el recipient, no serveix.
6. No hi poseu ous amb closca ni recipients amb tapadora, si no són dels que duen vàlvules.
7. Si cal tapar, feu-ho amb plàstic alimentari punxant-lo amb un ganivet.
8. No acumuleu productes al centre de la placa rotatòria. És el punt on menys s’escalfen.
9. Distribuïu els elements fins al centre i els gruixuts a les vores. La cocció serà més uniforme.
10. La campana de plàstic evita condensacions de baf i esquitxos.